La setmana passada Carlos Mazón va protagonitzar un d'aquests rars i interessants moments en què un dirigent polític sembla esgotar, simplement, la paciència de l'opinió pública. Bona part de la comunicació política es basa en el pressupòsit que aquesta paciència és infinita, igual que la desmemòria de la majoria. El dia a dia, en principi, sembla corroborar aquesta idea, i el panorama polític és ple de figures que van fent la viu-viu, o directament tenen èxit i guanyen eleccions, a pesar d'haver comès, de paraula i d'obra, despropòsits de l'alçada d'un campanar. Tots en tenim, sense haver de pensar gaire, un estol d'exemples dins el cap.
Però, de tant en tant, aquest principi falla i tot de sobte s'esgota la capacitat dels mitjans i del públic per continuar sostenint la presència de tal o tal altre personatge. Dimecres passat, en unes declaracions, Mazón va voler practicar allò que la millor defensa és un bon atac. Es va presentar com a víctima d'una persecució, esclar, i va repartir a tort i a dret acusant el govern de Pedro Sánchez, els mitjans, els partits de l'oposició i bona part de la ciutadania de mentir amb el propòsit de criminalitzar-lo. També va revelar que el 29 d'octubre passat va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a les 20.28 h, una hora que li va bé per desvincular-se de l'emissió tardana de l'alerta, per la qual la jutgessa de Catarroja Núria Ruiz li ha obert una investigació judicial. Després, la Generalitat Valenciana va difondre una foto en què efectivament es veu Carlos Mazón entrant a la seu del Cecopi a l'hora que ell havia dit. Tanmateix, els materials que arriben del govern valencià tenen la fiabilitat que tenen, després que intentessin divulgar uns àudios manipulats per fer dir a una tècnica de l'Aemet una cosa que no havia dit.
A Mazón, però, el tret li va sortir per la culata. Victimitzar-se, mentir i envestir contra tot i tothom és el que sol fer Ayuso, i amb aquest comportament infumable ha aconseguit fer-se una claca que li riu totes les gràcies. Mazón, però, ha anat de tort des del dia que es va posar el guardapits de salvament, i amb aquestes declaracions, en comptes d'obtenir suports, va causar la indignació general. Ha caigut en desgràcia també davant dels seus, i el consens és considerar-lo un polític zombi, de qui pràcticament ja només s'espera la notícia de la seva caiguda. Aquest dissabte hi ha hagut una nova manifestació massiva contra ell (la cinquena), és xiulat a qualsevol acte públic a què assisteixi i el PSPV especula amb una moció de censura (però només especula, perquè no cal esperar que Vox hi votés a favor i, per tant, els suports serien insuficients).
Succeeix, per altra banda, que a Mazón no li va bé botir ara mateix de la presidència: té en marxa el seu altre front, la falsa consulta sobre/contra l'ensenyament públic en valencià. Aquest dimarts acaba el termini per votar i caldrà estar atents als resultats que en surtin i a les més que possibles manipulacions que en puguin fer el govern valencià del PP i Vox.
