Encara no està tot dit (II)
La reacció del Tribunal Suprem (TS) a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre, que reconeixia la condició de diputats europeus a Junqueras, Puigdemont i Comín des del moment de la seva proclamació com a candidats electes, ha estat doble: d’una banda, ha informat el Parlament Europeu que Junqueras ha perdut la condició de diputat, perquè ja ha estat condemnat en sentència ferma i, de l’altra, ha dirigit un suplicatori pel que fa a Puigdemont i Comín, per tal que l’Eurocambra els aixequi la immunitat i puguin ser processats a Espanya.
La raó que s’amaga darrere aquesta doble reacció s’adverteix fàcilment. Si el Suprem no aconsegueix imposar la seva interpretació sobre Junqueras, no hi ha cap possibilitat que la sol·licitud del suplicatori respecte a Puigdemont i Comín pugui ser resposta positivament. Per contra, si aconseguís que la seva decisió respecte a Junqueras acabés convertint-se en definitiva, augmentarien de manera apreciable les possibilitats que el Parlament Europeu aixequés la immunitat dels altres dos.
La qüestió prejudicial que va elevar el TS al TJUE sobre la immunitat de Junqueras va repercutir de manera positiva en la posició jurídica de Puigdemont i Comín d’acord amb la resposta del TJUE, però si s’imposa la interpretació que ha fet el TS de la resposta del TJUE, repercutiria de manera negativa en tots dos.
De la decisió que acabi adoptant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) en el recurs contra la interpretació que han fet la Junta Electoral Central (JEC) i el TS espanyols de la resposta del TJUE del 19 de desembre a la qüestió prejudicial respecte a Oriol Junqueras, en depèn el fracàs de la tramitació parlamentària del suplicatori sobre Puigdemont i Comín o la possibilitat que acabi amb una resposta positiva del Parlament Europeu. Si el TGUE anul·la la interpretació de la JEC i del TS, que ha fet seva el Parlament Europeu, com va passar amb les decisions posteriors al 13 de juny, Oriol Junqueras recuperarà la seva condició de diputat europeu; la sentència dictada contra ell pel TS el 14 d’octubre serà declarada nul·la, i quedarà avortada la sol·licitud de suplicatori sobre Puigdemont i Comín.
En el cas que el TGUE donés per bona la condemna de Junqueras pel TS sense que hagués estat aixecada la seva immunitat parlamentària, reconeguda pel Parlament Europeu des del 13 de juny del 2019 fins al 3 de gener del 2020, no seria fàcil que el Parlament Europeu pogués negar-se a atendre la sol·licitud de suplicatori remès pel TS, tot i que, sobretot pel que fa a Puigdemont, el Parlament hauria de superar un obstacle que ve de l’ordre de detenció i entrega dictada pel jutge Pablo Llarena i sobre la qual es va pronunciar el Tribunal de Schleswig-Holstein.
Durant la tramitació del suplicatori, Puigdemont pot al·legar tot el que consideri pertinent en defensa seva, i ja que la sol·licitud del TS es basa en la sentència dictada contra Junqueras com a autor d’un delicte de sedició i Puigdemont disposa d’una decisió ferma del Tribunal Suprem de Schleswig-Holstein que admet la seva extradició per ser jutjat a Espanya pel delicte de malversació, però no pels delictes de rebel·lió o sedició, és obvi que el Parlament Europeu haurà de decidir si atén el suplicatori en els termes en què ha estat remès pel TS o si entén que Puigdemont té ja reconegut el dret a no poder ser jutjat a Espanya pel delicte de sedició.
El suplicatori sobre Puigdemont i Comín i el recurs de Junqueras davant el TGUE coincideixen en el temps i, encara que es tracta de dos processos completament diferents i davant òrgans de naturalesa diferent, és evident que tant el Parlament Europeu com el TGUE no poden no ser conscients que han de prendre una decisió que va molt més enllà de l’estatut jurídic de tres parlamentaris. En la tramitació de tots dos hi interferiran, sens dubte, les irregularitats comeses pel TS en la tramitació de l’ordre de detenció i lliurament contra Puigdemont i en el plantejament de la qüestió prejudicial pel que fa a la immunitat de Junqueras. Tot haurà de ser pres en consideració, perquè no s’estarà resolent sobre l’estatut jurídic de tres parlamentaris exclusivament, sinó que s’estarà decidint el present i el futur de la immunitat parlamentària, institucional i individual, a tota la Unió Europea.
En contra del que s’està donant a entendre des dels màxims òrgans del poder judicial a Espanya, inclòs el Consell General del Poder Judicial en el seu singular comunicat respecte a les declaracions del vicepresident del govern, en què dona per fet que la interpretació que va fer el TS de la decisió del TJUE és definitiva, encara no està dita l’última paraula.
Segueixo mantenint la meva opinió que Junqueras, Puigdemont i Comín veuran confirmada de manera definitiva la seva condició de diputats europeus i que la sentència de TS del 14 d’octubre acabarà sent declarada nul·la.