Les empreses, absents en la crisi dels refugiats
Davant de l’augment de l’afluència de refugiats a Europa en les últimes dècades, les respostes i propostes d’intervenció de la Unió Europea i els estats membres han sigut de naturalesa molt diversa, i el debat s’ha anat polititzant. Fins i tot les organitzacions internacionals i els organismes no governamentals, com l’ACNUR i el Comitè Internacional de Rescat, i els líders religiosos, com el papa Francesc i l’arquebisbe de Canterbury, s’han pronunciat sobre el tema. Però hi ha un actor que brilla per la seva absència: les empreses.
Mentre els governs, les organitzacions benèfiques i les organitzacions de caritat participen activament en els debats sobre el repartiment de responsabilitats en relació als refugiats en totes les etapes del seu viatge -des dels campaments a Jordània, el Líban i Turquia fins a centres de trànsit i assentaments-, les empreses europees han mantingut un estrany silenci. Però en un moment en què el sector empresarial és més potent que mai, el sector privat ha de treballar amb els governs i les ONG per ajudar a abordar els desafiaments a curt i llarg termini que plantegen les onades massives de refugiats.
De fet, els líders de cada sector haurien d’estar-hi involucrats des del principi. S’ho deuen a ells mateixos. Només transformant els reptes en oportunitats podem mitigar els riscos socials, polítics i econòmics inherents a la situació.
En el seu moment, però, sí que va sorgir una veu excepcional en el silenci del sector privat. Igual que Angela Merkel és a l’avantguarda en el debat polític sobre la crisi dels refugiats, l’Associació Federal de la Indústria Alemanya (la BDI) es va mullar en nom de les empreses. La BDI va parlar amb claredat sobre els beneficis que els refugiats suposarien per a les empreses, i va proposar canvis legislatius i reglamentaris relatius a l’ocupació a Alemanya, incloent-hi un procediment accelerat per al dret al treball dels nouvinguts. Per involucrar-hi les empreses i fer que les inversions siguin sostenibles, el BDI també ha mirat d’assegurar que els immigrants que tinguin feina no seran expulsats.
El repte, i en això tots hi estan d’acord, no es limita a la gestió de les enormes onades de refugiats i de les sol·licituds d’asil. En els pròxims mesos i anys els països receptors hauran d’establir les bases per a la integració dels refugiats en el món laboral. Esperar massa temps vol dir perdre una gran oportunitat de formar part d’una estratègia de desenvolupament que funcioni per a les empreses, per als governs i per a tota la societat.
Incorporar-se immediatament al procés d’integració dels refugiats permetria al sector privat contribuir a dissenyar les polítiques des del principi, en lloc de queixar-se dels fracassos del govern a misses dites. Els líders empresarials poden ajudar a identificar les destreses i habilitats que més ajudarien els seus sectors, i oferir assistència i programes de formació i d’aprenentatge.
Els beneficis són clars. Els refugiats que van arribar a les costes d’Europa solen ser joves, ben educats i competents i estan disposats a integrar-se ràpidament en la societat. Són l’antídot a l’envelliment i les baixes taxes de creixement, i molts vénen amb ganes de treballar. Col·laborant amb el sector públic, les empreses poden ajudar a garantir que rebin la formació i cobreixin els llocs de treball que necessiten cobrir.
Les empreses han de fer el seu paper per orientar el comportament social cap als refugiats. Això és especialment cert per a les organitzacions que han de tractar amb els clients. Els clubs de futbol de tot Europa no només donen diners, també prenen mesures concretes per fomentar un ambient acollidor, amb pancartes de benvinguda, camps d’entrenament per als refugiats i, en el cas del Bayern de Munic, classes d’idiomes.
No tots aquests refugiats es queden a Europa permanentment. Un dia, molts podrien tornar als seus països d’origen. Quan ho facin, tindran els coneixements necessaris per reconstruir les seves societats i economies, i crear forts llaços amb el país on van buscar refugi. No s’ha de subestimar la importància d’aquesta inversió en la futura construcció dels respectius estats ni en les relacions comercials. Per molt distants que semblin els avantatges, invertir en els refugiats d’avui podria marcar la diferència en la construcció de socis comercials estables i de confiança.
La crisi dels refugiats a Europa segueix sent vista només com un problema polític, en part perquè els mitjans de comunicació el retraten així. L’única notícia que hi relaciona les empreses se centra en l’impacte econòmic causat per la interrupció de les connexions de transport, com el port de Calais. Però la crisi europea dels refugiats és també un problema per a les empreses. Fent-hi front ara, les empreses poden transformar aquest problema en una oportunitat per a tothom.
Copyright Project Syndicate
