Estar emprenyat no és sexi

La meva anàlisi de pa sucat amb tofu sobre les eleccions municipals a Espanya, a Catalunya (i a Barcelona) és la mateixa. I no té a veure amb si els que han guanyat m’agraden o no m’agraden. D’entrada diria que hi hem participat menys, a Catalunya, perquè hem vist que participar-hi, demanar, manifestar-se, reclamar finançament, república o independència no ens ha servit de res. Però els que guanyen, a l’Estat, els que guanyen a Europa, tenen una cosa en comú. Isabel Díaz Ayuso, Trias i Collboni, que no tenen res a veure entre ells, fan gol. Vox substitueix Ciutadans. I diria que els que han guanyat, han guanyat per una raó molt important: que no estan enfadats. Al contrari, estan contentíssims d’haver-se conegut.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara mateix no podem, diria, amb polítics queixosos, emprenyats, ressentits, excusaires, de pell fina. Un polític ha de ser com els teus pares. Si el peix del sopar és congelat, no es poden passar el sopar rondinant. Hi ha peix congelat? Doncs a procurar que el peix de demà sigui fresc i, mentrestant, no ploris.

Cargando
No hay anuncios

No estic fent un retret als guanyadors, sinó més aviat als perdedors. Com a ciutadana, al tren, a la feina, a la botiga, en un concert, en un restaurant, a la política, el que vull trobar-me és gent contenta. No dic feliços i alegrois en el sentit més tòtil o fals. En una cita seria un rotllo trobar-se algú que només critica el seu ex. I seria meravellós trobar-se algú que espera viure la vida amb tu. De la política catalana, el que més il·lusió em fa és la desaparició de Ciutadans, que estaven sempre tan emprenyats. Em sento com quan a l’escola aquell busca-raons que ens menyspreava, va canviar d’escola. I primer, no ho sabíem explicar. Però un dia vam dir: "Ai, que bé que estem, ara, oi?" Diria que Vox substitueix Ciutadans perquè odia amb més gràcia. Diria que els polítics que guanyaran en les pròximes eleccions –i no és, ja ho sé, l'única causa– no hauran renunciat al sentit de l’humor. La falta d’alegria és molt poc sexi i té un sostre.