La violència i Tom Cruise
EscriptoraEn un article a 'El Periódico', Joaquim Coll ens il·lustra sobre el concepte de violència pel qual difereixen els jutges alemanys i el jutge Llarena. Diu que el sobiranisme ha presumit sempre d’haver fet “manifestacions on no es va trencar ni una paperera” (que és cert i, com ell deu haver pogut comprovar, no sempre fàcil). Però tot i així troba que hi ha hagut “violències”. Quines? Doncs ell troba que “quan una part de la societat pretén imposar el seu projecte polític a l’altra meitat, està exercint violència”. Podria tenir raó. I és per això que l’ideal és poder votar. ¿És violència que els constitucionalistes ens imposin els reis d’Espanya a la meitat que voldríem una república? Ens diu, a continuació, que “per això hi ha hagut tants trencaments familiars o entre amics”. Però, si això és cert —que ho pot ser, perquè pel que sembla fins i tot la família reial es baralla—, ¿hem de tancar gent a la presó acusant-la de sopars de Nadal tristos?
Més “violències que no podem ignorar”. Quines? “Algunes” que “van ser d’ordre simbòlic, com la massiva presència d’estelades en espais i edificis públics per intimidar i imposar a l’imaginari col·lectiu el projecte rupturista”. La violència d’una estelada i la possible intimidació que pugui produir em sembla que és més un problema (greu) dels ulls que s’ho miren que no pas del pobre drap de colors. També detecta “violència institucional”, que seria la violència de la “instrumentalització” de l’aparell de la Generalitat, ens fa saber, i “violència verbal contra els dissidents”, que, esclar, hauríem de concretar, però que dubto que sigui rebel·lió. Arribem finalment a la violència física, que és la que ens interessa per poder sostenir el puré. Diu: “És indubtable que el Procés es va dissenyar sabent que hi hauria una fase final perillosa” perquè és impossible trencar un estat “sense que es prevegi l’aparició de violència”. O sigui. Violència futura. Com a la pel·li del Tom Cruise. Et tanquen per una cosa que 'encara' no ha passat.
