Valls i la pregonera

Amb un to altiu (del qual potser no és conscient), Manuel Valls va recordar a Ada Colau que “és alcaldessa gràcies a” ell. Durant els quatre anys de mandat ella haurà, doncs, de procurar que l’home no es faci notar gaire. L’home, esclar, haurà de procurar fer-se notar. És per aquesta raó que em permeto suggerir a l’equip de govern de l’alcaldia i els possibles aliats un nom de pregoner per a la Mercè. Ja se sap que aquest nom, tal com estan les coses, crearà més polèmica que una ordenança d’horaris comercials o de ruta del tramvia. Em sembla que l’admirat Bou va dir que si ell esdevenia alcalde l'hi demanaria a la cantant Marta Sánchez.

Jo l'hi proposaria a la professora de geografia i història de l’escola André Malraux de Pontarlier, que era la que duia els alumnes de tercer de secundària a la fàbrica de Peugeot a Sochaux quan van fer parar l’autobús per detenir i deportar l’alumna de 15 anys Leonarda Dibrani. Va ser un escàndol, esclar, fins al punt que el mateix Valls va haver de reconèixer la pròpia “matusseria” després de dir que els gitanos “se n’havien d’anar de França i integrar-se als seus països”. Dic la mestra i no pas la nena, perquè la mestra, pel que sabem, va trobar-se amb un d’aquells casos que et posen davant de la desobediència civil. La mestra és la que va rebre la trucada de la policia amb l’ordre de parar l’autocar per a la detenció. Ella és la que els va dir que “no li podien demanar res tan inhumà” i la que va haver de sentir que “no hi havia elecció”.

Barcelona és la ciutat on s’ha fet la manifestació amb el lema “Volem acollir”. Fins a l’arribada de Valls no havíem sentit a parlar d’“el problema [sic] dels gitanos”. No n’hi ha, de problema. Convidar aquesta dona, convidar algú que va viure aquests fets, és dir-li a Valls qui som i qui no som, qui no volem ser. Estic segura que la majoria de membres del seu partit hi estarien d’acord.