Les nenes que es volen aprimar
TV3 ens va mostrar, fa uns dies, el reportatge Totes les nenes de sisè es volen aprimar. En una escola de Montblanc, la majoria de nenes es veien grasses. Amb massa malucs. Després, “van treballar l’autoestima i les mentides a la xarxa, per deixar clar que els cossos que s'hi veuen sovint no són reals ni els únics possibles”.
Algun cop he escrit, en aquesta columna, sobre la qüestió. La meva percepció sobre els adolescents i el pes és que per influència de youtubers i tiktokers s’emmirallen en noies d’anques rodones i consideren “normal” i “bonic” un cos amb, potser, una o dues talles més del que es considerava “normal” i “bonic” als noranta; l’època de les transparents Naomi Campbell o Linda Evangelista. Però també és cert que des de l’escola ens adverteixen, als pares, que per causa de la pandèmia s’han multiplicat els trastorns alimentaris en adolescents. Segurament la falta d’exercici i el fet d’haver de menjar sols a casa, sense control, ha fet que molts d’ells agafessin pes.
Diria que hem de diferenciar un nen o un adolescent que “es veu” gras però no ho està, perquè pateix un trastorn, d’un nen o un adolescent que afirma que li agradaria estar més prim. I en aquest segon cas, potser una cosa que no fem –perquè ens fa por l’anorèxia– és escoltar i oferir solucions. Els nens i joves estan creixent. El que han de saber, com a crisàlides absurdes i adorables, és que mes a mes, trimestre a trimestre, el seu cos canvia. Avui tenen panxa i demà estan esprimatxats. I el que han de saber, també –que és el que no saben–, és que tots, absolutament tots, tots són guapíssims perquè són joves. Com que estan creixent han de fer una dieta on no falti de res, però això no vol dir que no puguem dir-los, si cal: “Et vols aprimar? D’acord. Doncs és molt fàcil. Només has de fer una mica d’esport i menjar més saludablement. Ho farem”. No hem de tenir por de dir això, precisament, si ho veiem raonable, perquè això pot ajudar-nos a no arribar als terribles trastorns alimentaris.
