Tot recordant John Kennedy Toole

José Ramon Bauzá va fer un tuit a principis d'any que deia: “NO, NO y NO. Catalán, valenciano y mallorquín NO son la misma lengua, ni por supuesto pertenecen a un entramado administrativo, regional o imperialista común bajo el paraguas de los Països Catalans. Basta ya”.

No cal donar-li, esclar, raons lògiques de l’estil: “¿S’entenen parlant aquesta llengua un balear, un valencià i un català, com s’entenen parlant l’espanyol un castellà, un argentí, un canari i un peruà?” En aquest tuit, en Bauzá li atribueix a la pobra llengua la sospita de pertànyer o no a “un entramado administrativo”. Escolti, els “entramados” van canviant. Però ja entenc que als que saben (per experiència) la feina que fa un “entramado” els fa por que la llengua que no consideren digna sigui també part d’un “entramado”.

No us en parlaria, esclar, si no fos perquè estem vivint les eleccions americanes amb el rei de la bola, Donald Trump. Bauzá fa un tuit que és mentida. No en faria un assaig, esclar, perquè per fer-ne un assaig hauria d’investigar i treure conclusions i, sobretot, perquè la parròquia (dic parròquia, hauria de dir secta) a la qual va adreçat el tuit no llegeix assaigs; altra feina té. És una parròquia que em fa pensar sempre en un programa que vaig veure, un dia, amb personatges del cor (de l’estil de l’admirada Belén Esteban). El personatge A deia que se n’havia anat al llit amb el personatge B. I el personatge B, present al plató, no deia que allò fos mentida. Deia: “Bueno, yo te respeto, no estoy de acuerdo contigo, pero es tu verdad”. Em va encantar. No deia: “Això és mentida”. Deia: “Això és la teva veritat”. Que bonic és veure la petita fake a l’ull americà i no veure la fakor al propi.