Són més que un club

El Futbol Club Barcelona va “retirar” de l’estadi una pancarta de suport a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els dos capdavanters de l’ANC i Òmnium, que són en presó provisional sense fiança acusats d’“alzamiento tumultuario”, per haver dissolt una manifestació pacífica des de dalt d’un cotxe de policia. Amnistia Internacional n’ha demanat la llibertat, de manera que això que diem no és una opinió: és una certesa.

Va ser durant el partit d’Eurolliga entre el FC Barcelona i el Zalgiris Kaunas. El programa d’en Puyal, LaTDP de Catalunya Ràdio, va explicar-ho: es veu que el club “no va rebre la sol·licitud formal del grup d’animació per penjar les pancartes, tal com es recull a la llei de l’esport”, i per tant no les van poder penjar. I les van desar en algun lloc. Reconec que em fa mal l’expressió “grup d’animació” en un context tan bèstia com el d’aquests dos homes innocents, mentre que un home culpable com el marit de la infanta campa per Suïssa. No fa gaires dies, justament, el Barça va convidar representants de l’ANC i Òmnium a la llotja, durant el partit de la Lliga de Campions contra l’Olympiacos, per fer un gest. Les entitats, però, ho van rebutjar, perquè no se sentien representades per la pancarta que van desplegar aquell dia, on hi deia: “Diàleg, Respecte, Esport”. Ho entenc. Diàleg, respecte i esport, davant d’un empresonament injust, és com “Amor, pau i petanca”.

Entenc que el Barça no vulgui polititzar-se (ara) i que no vulgui gaires merders. Però el Barça, segons ha dit sempre i ha cantat Dyango, és “més que un club”. I ser “més que un club” és una cosa que es demostra en moments excepcionals com aquest. No protestar per la falta llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez és, diria jo, no ser neutral. Per tant, proposo un canvi subtil en el marxandatge de l’entitat que estimo. Què tal si en lloc de dir “som més que un club” a partir d’ara diem “som més que un pub”? No és més exacte?