La solució definitiva per a la independència!
Els científics han fet una proposta per “construir un país a l’espai”. Es diria Asgardia, en honor a un dels habitatges que es veu que tenia algun déu nòrdic, i diuen que, amb el temps, “es convertiria en membre de les Nacions Unides”. Diuen que qualsevol ésser humà se’n pot fer ciutadà. De moment serà un satèl·lit. El llancen l’any que ve. Ígor Aixurbeili, el cap del projecte, diu: “Físicament, els habitants d’Asgardia viuran a la Terra. Quan el nombre d’habitants passi de 100.000 podran demanar a l’ONU l’estatus d’estat”.
En fi, no sé si ho veieu com jo. Suposo que sí. ¿Ho esteu llegint “en clau nacional”? Sí? És una gran notícia per als catalans, això d’Asgardia. Ens hem de fer asgardícoles o asgardalienígenes en massa (hi ha una pàgina web per apuntar-s’hi). Tot són avantatges. Si ens hi apuntem tindrem un estat. I si tenim un estat i l’ONU ens reconeix, llavors només caldrà envair Catalunya amb el nostre exèrcit de robots. Però com que en realitat viurem a Catalunya, ens rendirem immediatament a nosaltres mateixos i sense oferir cap resistència.
Ens recomanaven paciència i resulta que només era qüestió de ciència. No ens direm catalans, però no passa res. De fet, ja ens deien polacs. Canviem el “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor” per “Dolça Asgardia, pàtria del meu cor” i avall. Als partits de futbol només hem d’advertir al rival que cridi “Puta Asgardia”, en lloc de “Puta Catalunya”. No és difícil de pronunciar. No té cap m final, ni cap g que s’hagi de convertir en i, ni cap xeix que s’hagi de convertir en s.
A més a més, que la mare pàtria sigui a l’espai ens va molt bé i és molt simbòlic. Ens van dir que si ens independitzàvem “vagaríem per l’espai pels segles dels segles”. Volien dir això. Que seríem un planeta. Corro a apuntar-m’hi.
