'Shit and walk'
No sé com anirà la legislatura de Pedro Sánchez amb Pablo Iglesias, gràcies a l’abstenció de Bildu i Esquerra (si és que aquesta es manté després de les decions embogides i patriòtiques de la JEC). Crec que fan bé abstenint-se, els dos partits. O, més ben dit, crec que no fan malament.
No m’agrada el que representa el PSOE (els GAL, el “Nos lo hemos cepillado” i, ara, l’esbojarrat Josep Borrell i l’acomplexada España Global). Tampoc m’agrada la manera de passar la maroma que té Podem amb la monarquia o amb la nació catalana. Puc dir que el PP no m’agrada menys que el PSOE (en algunes coses m’agrada més). Però sí que m’agrada més el PSOE que Ciutadans. I que Vox.
Tots els partits sobiranistes catalans, ERC, JxCat i la CUP, s’han presentat a les eleccions autonòmiques espanyoles del 10-N. Els d’en Graupera, Primàries Barcelona, ho pretenien, també, però no van aconseguir els avals necessaris per fer-ho. (Diria, per cert, que el sistema s’ha de revisar.) Per tant, tots aquests sobiranistes han acceptat les normes autonòmiques. I les accepten cada dia, des del moment que van al Congrés, seuen a l’escó i voten. Si volen la independència (com jo) han d’explicar quina idea tenen, si és que en tenen alguna. Xutar endavant no fa guanyar partits, però xutar endarrere tampoc. En aquest sentit, els que diuen que no s’hauria d’investir Pedro Sánchez haurien d’explicar què esperen que passarà no fent-ho. Noves eleccions? Perquè passi el mateix? O perquè guanyin els del PP amb Vox i els de Ciutadans no s’extingeixin? I llavors què? ¿Observar com ens “reformen" la tele i l’escola, aviam si, emprenyats, finalment fem una sedició, aquest cop de veritat, i no inventada, i fem la independència unilateral? Crec que avui tots som autonomistes forçats. També els exquisits que s’insulten a Twitter.
