La seu d’Economia

Estimats Jordis, que sou a la presó. L'assemblea de taxistes ha decidit portar les mobilitzacions, espontànies i sense convocar, a la seu d'Economia. Quina broma, oi?

Suposo que un vietnamita, potser un francès, potser un portuguès, potser un bretó que llegeixi l’encapçalament d’aquest article no entendrà de què ni de qui parlo. Potser sí. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, vosaltres sereu jutjats per un tribunal espanyol. Se us acusa de rebel·lió i sedició (penes de presó de més d’una dècada) per la manifestació davant de la seu d’Economia, que vosaltres vau desconvocar, enfilats a dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil. Diuen, per sostenir la farsa, que vau ser violents i vau incitar a la violència. La Guàrdia Civil us va demanar que us hi enfiléssiu. Per aquests cotxes –incomprensiblement aparcats enmig de la Rambla, envoltats de gent, oberts i amb armes a dins– esteu acusats del que esteu acusats.

Els taxistes, no sé si volent o sense voler, us fan –ens fan– un favor. Al mateix lloc, i sense autorització. ¿Hi haurà cotxes de la policia, aquest cop? També oberts? També plens d’escopetes? Què els dirà el jutge Llarena? ¿Que també són rebels i sediciosos?

En aquest judici, en aquest escarment, hi veurem moltes coses. Qualsevol que fos allà aquell dia –jo hi era, i vaig entrevistar tot de senyores Pones per a Catalunya Ràdio– sap que no hi va haver violència, perquè de violència, a les manis catalanes, mai n’hi ha hagut. Una ajuda, només, als advocats de les defenses. Davant de la seu d’Economia hi ha un bar, un Nostrum, que va estar obert tot aquell dia. Els periodistes s’hi compraven amanides i entrepans. Si hi hagués hagut violència, hauria tancat. És allà mateix. Molts fotògrafs van enfilar-se a les taules –també– amb permís de les mestresses. Elles ho van veure tot. Del matí al vespre. Són testimonis importants del que va passar i del que no va passar.