El sentit d’estat
Manuel Valls, l’humorista involuntari que acaba de declarar en una entrevista que “En Barcelona la burguesía es muy de pueblo” (i que la seva pel·lícula preferida és 'Mamma mia'), ha fet un tuit a propòsit de les últimes notícies sobre els atemptats de Catalunya que destapava el periodista Carlos Enrique Bayo. Com que en Pablo Iglesias és dels pocs que demanen explicacions i que s’investigui què va passar, li deia: “Este comentario demuestra la irresponsabilidad de un partido que no entiende y que no puede compartir lo que es el sentido de estado. Pablo Iglesias se une a una campaña escandalosa de los sectores separatistas”.
Què és “sentit d’estat” per a Manuel Valls? No fer-se preguntes, no pensar en les víctimes ni en si es podia haver evitat. No demanar explicacions davant d’un fet obscur i qüestionable. Si no calles, t’uneixes a "una campanya escandalosa”. Però la campanya és només escandalosa perquè n’hi ha que callen. Per què callen? Perquè la veritat no és agradable? El que fora normal és que tothom, de qualsevol partit, volgués saber què va passar al regne de “Les hemos destrozado el sistema sanitario”. A hores d’ara és més perillós pensar en la poca intel·ligència del servei d’intel·ligència que pensar en les clavegueres de l’Estat. Si seguien els terroristes, si els van seguir fins quatre dies abans i no van fer res ni van alertar la població quan van veure que feien cerques relacionades amb el Camp Nou, si no van fer res quan va explotar la casa d’Alcanar, llavors no són competents. Són uns incompetents. ¿Quants altres imams tenen al seu servei amb deixebles fent cerques de monuments?
Els independentistes poden utilitzar aquesta massacre? Només si n’hi ha que callen i callen. Callen tots. Els periodistes, els polítics, el rei –que va anar a la manifestació–, els jutges, els tertulians. Per què callen? Doncs, pel que sembla, per això que diu aquest fan de 'Mamma mia': per sentit d’estat. Per Espanya s’ha de callar.
