Satisfyer
La tertuliana, a la ràdio, amb una barreja de timidesa i gosadia, diu que aquest aparell anomenat Satisfyer (que satisfà, perquè és un succionador de clítoris) “ens fa prescindir dels homes, que sempre està bé”, sense adonar-se’n que fa un comentari absurd, perquè no només ens hauria de fer prescindir dels homes. També de les dones i dels gossets llepafigues, posats a fer.
Dient això cosifica tots els homes, que segons la seva seriosa, treballadíssima caricatura, no són experts en el sexe oral i, a més a més, són pesats i no ens comprenen, ens fan ràbia, ens són estranys. Per a ella, parlar-hi abans, durant o després de l’acte sexual és superflu, o això diu. Ho diu, tot i que de vegades diu el contrari. Fa la broma que li hauria molestat en ells respecte a elles. “Una nina inflable? Molt millor que una dona! Almenys la nina no vol que li paguis el sopar i no et pregunta si et quedaràs a dormir!” Què hauria dit si ho hagués sentit? Diu, també, que el Satisfyer fa anar molt ràpid.
Les joguines sempre, sempre s’han fet servir en la historia del sexe. Les fruites i les verdures, els animalons llepaires, els dibuixos, les fotos, les pel·lícules, les disfresses. Els cogombres, les síndries, els gats i gossos, els còmics, la roba d’infermera, de metge, de militar, de pin-up. A tothom se li ha acudit. En solitari, en parella, en grup. Se'ls ha acudit als animals, com ara als micos, als nens, als solitaris i als sàtirs. Però les joguines han de substituir? Potser les joguines, les dels nens, les dels adults, les dels animals, han de conviure amb els nens, amb els adults, amb els animals. Em sembla divertit que fem servir el Satisfyer. Però em continua agradant la companyia dels homes. L’adoro.
