Sant Esteve de les Roures

PeriodistaLlegeixo a El Mundo que la Guàrdia Civil ha presentat un informe al Tribunal Suprem en què documenta 315 actes de violència “relacionats amb el Procés que van tenir lloc entre l’1 de setembre i el 8 de novembre”. Talls de carreteres, agressions, llançaments d’artefactes i la mani davant el TSJC. L’Oriol Junqueras també hi surt. Diu que quan la policia escorcollava el despatx de Josep Maria Jové a la conselleria d’Economia va “encoratjar la multitud aixecant els braços”. Casumdena! Oriol Junqueras aixecant els braços! Trigarem anys a cosir ferides si els líders polítics fan gestos tan violents. Sort que és a la presó. Quin altre acte de violència hauria fet a continuació si no l’haguessin tancat? ¿Abraçar-se a un arbre?

El cas és que entre els llocs on hi va haver els “actes de violència” hi ha el municipi de Sant Esteve de les Roures. Alguns malintencionats (entre els quals no em compto) afirmen que aquest municipi no existeix, que se l’ha inventat la policia. Perdó? La policia no s’inventa res. I val més que vigileu amb els comentaris a l’article, si teniu família. Sant Esteve de les Roures. Preciós. A la comarca de la Llarena Alta. Ara hi soc. Hi tinc la segona residència. De fet, hi estic empadronada, perquè -guardeu-me el secret- els residents tenim descompte a l’hora de pagar el peatge del túnel del Gintònic (que val una pasta). Total, que allà, a Sant Esteve de les Roures, “un dels manifestants que ja havia agredit altres agents va aprofitar que un d’ells va caure i va quedar totalment indefens per propinar-li una brutal puntada de peu a la part posterior del cap”. Sí. Ho confirmo. Conec l’agressor. Es tracta d’en Jordi Arrea, un veí meu. Casat amb la Carme Nestra i cosí llunyà de l’Arnau Topista, pare de l’escola pública del poble, el CEIP Bertín Osborne, al carrer Enric Millo, 13, al costat del basar xinès Pebrots Abundants.