Salvar el ministre Borrell

El ministre socialista d’Afers Estrangers, Josep Borrell, és al càrrec per fer el mateix que el ministre d’Afers Estrangers del PP, Alfonso Dastis: per dir que les càrregues policials de l’1 d’Octubre són falses. Però en Dastis, això ho hem de dir a favor seu, tenia una mica més de vergonya o potser no se li n’anava tant l’olla. En Borrell no en té gens, de vergonya, o bé, admetem-ho, se li’n va l’olla. S’ha envalentit després d’aquell “¡Me ha escupido!”.

Que diguin que són falses, les imatges, té una part bona. Demostra que els fa vergonya el que els altres puguin dir-ne. La gent que pega a indefensos –o la gent que ordena pegar a indefensos– sempre hi ha un moment que no es vol enfrontar a allò que ha fet. Ara bé, en Borrell hauria de fer com en Dastis. Fer aquella cara de vergonya i no donar detalls. Però n’ha donat. Ha dit que les imatges són en realitat “la policia autonòmica reprimint manifestacions de bombers” i que algunes s'havien produït al “Xile de Pinochet”.

Quines, concretament? Ens aniria bé per comprovar que, efectivament, la policia pinochetista i la policia espanyola porten el mateix uniforme. Ens aniria molt bé per comprovar que a Xile hi ha pobles que s’assemblen molt als catalans. Aiguaviva, Puig-reig, Sant Esteve Sesrovires. I també ens aniria bé per comprovar que la moda, a Xile, entre els anys setanta i noranta, ves per on, era molt similar a la moda dels anys que estem vivint ara. I que els xilens, ves per on, mentre els pegaven, cridaven en català.

Pel que fa als mossos reprimint bombers, aquí ha estat encara més fi i ens obliga a revisar el protocol de les proves d’accés al cos. El cos de bombers és ple de iaies, iaios i fins i tot persones en cadira de rodes o caminador. No crec que tinguin gaire habilitat per enfilar-se per una escala a salvar en Borrell de les flames, francament.