Romeva a Mauthausen
Els espanyols que van anar a parar als camps nazis eren, esclar, del bàndol republicà, i en alguns d’aquests camps, com al de Dachau, així ho feien constar al triangle vermell que els marcava, on hi havia les lletres SP ('Republikanische Spanier'). El govern espanyol hauria de tenir en compte, als homenatges, que la bandera que els representa és la republicana. Franco va declarar que no eren espanyols (i és per això que en alguns casos duien el triangle blau dels apàtrides). M’ho explicava un supervivent –ja mort–, Manuel García, que va decidir quedar-se a viure a Linz i ensenyar el camp de Mauthausen: per a ell, que havia nascut a Toledo, la 'rojigualda' era la franquista. En aquell camp van donar la benvinguda als aliats amb una bandera republicana confeccionada per dos presoners espanyols amb la roba de l’interior dels uniformes.
El seguici de la ministra del govern d’Espanya va anar a Mauthausen amb la bandera espanyola només, que és del tot legítima i legal, però potser no del tot sensible, i va abandonar l’homenatge després que la consellera de la Generalitat recordés Raül Romeva, que és qui va inaugurar la placa del govern català. “Y eso es por todos, eh? Por todos los españoles”, va dir emmurriada. Justament tots no. Llavors, un dels presents va mormolar: “Es que ya no teníais que haber venido”. I va afegir: “Es la primera vez que vienen”.
Si la ministra i tots els que s’han indignat per l’esment a Romeva tenen un moment, poden preguntar a aquests familiars què en pensen, de la presó de tots ells i dels cops de porra. Però és que la hipersusceptibilitat amb aquesta qüestió ve –i em fa pols– de la mort de Neus Català. L’absència del govern d’Espanya al funeral i el silenci del rei i de la cort només s’explica si tenim en compte que aquesta dona, que va ser a totes les lluites, va anar a votar l’1 d’Octubre (un acte pel qual et diuen “nazi”). Pensem només en el funeral d’estat que li haurien organitzat si s’hagués embolicat amb la bandera espanyola i s’hagués declarat, posem per cas, monàrquica. Quants centenars de diplomàtics faran falta i quants diners per explicar això a les generacions futures?