Reinserir Carme Forcadell
El Tribunal Suprem espanyol ha tombat el 100.2 de Carme Forcadell, perquè considera que “hi ha d’haver una estricta subordinació entre l’aplicació de l’article i l’objectiu de reinserció enfront del delicte pel qual s’ha imposat una pena”. No veu “cap relació entre la realització del voluntariat descrit en aquesta proposta o el programa d’acompanyament de la seva mare amb la tipologia delictiva per la qual la interna compleix condemna”. És a dir, “no aconsegueix veure quin efecte en el tractament penitenciari encaminat a la seva reinserció pot tenir el seu contingut” i com “l’acompanyament de joves en situació de vulnerabilitat pot tenir influència en el seu procés de reinserció”.
Entenc que cada delicte demana un cert tipus de reinserció. Entenc, per exemple, que si algú destrossa mobiliari urbà és útil o és reparador que s’encarregui de mantenir o netejar mobiliari urbà. Entenc, per exemple, que si el rei emèrit arribés a trepitjar la presó per enriquiment en sèrie seria útil i reparador que treballés de voluntari amb persones que no en tenen ni per menjar, cosa que potser l’ajudaria a reinserir-se. Però en el cas de Carme Forcadell, com en de la resta de presos de l’1 d'Octubre, té raó el Tribunal Suprem: el voluntariat que pugui fer no té cap efecte en la condemna. Perquè se’ls condemna per “sedició”. Carme Forcadell va autoritzar, com a presidenta de la mesa del Parlament, aquell debat i aquella votació sobre la independència. És per això que l’han tancat a la presó. La resta de membres de la mesa estan sent jutjats ara mateix.
I, esclar, ¿com es pot “reinserir” Carme Forcadell fent voluntariat amb joves, si ja en feia quan era lliure? ¿Com es pot “reinserir” d’aquest delicte que l’ha condemnat a més anys que els d’un violador i als mateixos que els d’una assassina i que consisteix en autoritzar un debat? ¿Procurant no organitzar debats a la presó? Que Carme Forcadell estigui tancada i no la deixin sortir garanteix que a ningú se li acudirà demanar un referèndum sobre la monarquia i, encara menys, debatre-ho al Parlament i organitzar-lo il·legalment. Els governs no del tot democràtics han de fer dues coses amb les “malalties” que no es poden “curar”: fer veure que no existeixen o reprimir-les brutalment.
