El rei ha mort, visca el rei!

Hi ha dies dedicats a les causes perdudes, impopulars o silenciades. Hi ha el dia de l’orgull LGTBI, hi ha el dia de la dona, hi ha el dia sense cotxes, i, en canvi, no hi ha el dia dels marquesos, de les patates fregides o de les compreses amb ales, perquè ja s’entén que no cal. Quan se’t dedica un dia, mau.

En aquestes circumstàncies, resulta que el Día de la Hispanidad un grup d’influencers, entre els quals Cayetana Álvarez de Toledo (la candidata del PP a Catalunya, suposo que se’n recorden), Toni Cantó i Albert Boadella, han fet un vídeo (les imatges de fons són magnètiques) de suport al rei. Tots ells, els influencers, declamen, amb gravetat: “¡Viva el rey!” Ho fan del tot seriosament. N’hi ha un o dos que –patint pel què diran– afegeixen, desassossegats, “Por la república, viva el rey”, que és com si jo, de cop, dic “Pel veganisme, visca l’hamburguesa”.

Ets a casa, reps la trucada, veus el número ocult, i ja saps que poden ser dues coses: la casa reial, que et diu que t’has d’emportar la seu social de Catalunya, o la casa reial, que et diu que has de dir "Viva el rey". I, apa, a dir “Viva el rey”. El que passa és que dir “Viva el rey” en un vídeo com aquest, publicat el Día de la Hispanidad, que és també el de les forces armades, demostra fins a quin punt el rei belluga poquet.

Trobo a faltar dues coses en aquest vídeo. La primera, un “Viva el rey” de la boca de Joan Carles I (actualment de vacances en un spa) i un “Viva el rey” de la boca d’Iñaki Urdangarin, ara a la presó. I la segona i més important. Un discurs del mateix Felip VI de l’estil del que va fer el tres d’octubre, però reivindicant la pròpia figura, que total, nena, tu, no ve d’un pam, no ve d’un pam, i per Nadal tampoc no deu haver quedat amb els col·legues d’Anglaterra o Noruega, sempre més continguts i menys llepats.