12.000 raons

EscriptoraEspanya és un gran país, que no és el mateix que “país gran”. Té molt de sol i fa molta il·lusió passar el dia a les seves platges, si no fos perquè hi ha 'indepes' que s’entesten a recordar això dels presos polítics. Tothom voldria ser espanyol i qui digui que no és que té enveja. És un país tan meravellós que ha aconseguit que uns quants independentistes (que, incomprensiblement, no en volen ser, d’espanyols) s’exiliïn a altres països per no anar a la presó. També ha aconseguit que s’exiliï el raper Valtonyc, de manera que ara, a Espanya, ja no se senten les seves cançons. I això fa que Espanya encara sigui millor.

Espanya és tan guai que té el Jiménez Losantos, que proposa (tornar a) bombardejar Catalunya. Té la Marta Sánchez, que li ha posat lletra a l’himne, que no en tenia. Té toreros que maten toros i reben com a premi una orella de la bèstia, que li tallen un cop l’ha dinyat, i la cua, que també li tallen un cop l’ha dinyat. Ho dic, això, perquè com que el bellíssim i estètic espectacle de la corrida consisteix a anar-li clavant banderilles al toro (que no pateix), potser la mecànica podria portar a equívocs.

Espanya és tan fantàstica que té un rei. I la seva germana (la que viu a Espanya, perquè l’altra viu a Suïssa amb el seu marit, esperant, amb calma, la presó) va a les corrides i aplaudeix molt. El rei menja sopa i la reina serveix la sopa. El pare del rei té amants i mata elefants. Els agraden les armes.

Espanya té un jutge genial, que es diu Llarena. I és un jutge que envia euroordres a altres països amb èxit difús. També té un ministre, que es diu Dastis, que diu que l’1 d’octubre no va haver-hi violència policial. Què més es pot demanar? Espanya és flipant en tots els sentits.

Fins aquí l’article de glossa. Jo, com a independentista, podria ser considerada –teòricament– corresponsal estrangera. Espero que se’m tindrà en compte per a això dels 12.000 euros. Atentament.