Qui et va parir!

No voldria ser pesada. El 10 de novembre del 2015 ja vaig fer un article en aquest diari sobre la delectant expressió monomarental, que havia fet servir el pioner Lluís Rabell. Llavors deia que monoparental no es refereix al pare, perquè parental ve del llatí parens, -ntis, que és el participi present d’un verb tan femení com parir. I que si volguéssim especificar el sexe de l’adult de la família monoparental podríem referir-nos, com recomana el Termcat, a una “família monoparental femenina” o a una “família monoparental masculina”. El temps passa, però res, excepte el vi, millora. L’Ajuntament de Barcelona ha publicat “els ajuts per a famílies monomarentals i monoparentals”.

No servirà de res que hi torni. Parental els sona a pare i punt. I com que els sona a pare, els sembla que invisibilitza la mare. I n’hi ha prou, doncs, amb això perquè decideixin que al costat dels monoparentals hi haurà també els monomarentals. Aquesta és la raó. D’acord. Però, llavors, arreglem també això de mono. Mono sona a mico. I no em digueu que mono, en aquest cas, no té res a veure amb un primat, i que és un prefix que ve del grec monos, com sap tothom, i que vol dir “un, únic, només”, perquè llavors jo us diré que monoparental, per molt que soni a “família amb un sol pare”, no vol dir això. Us diria de canviar aquest mono per un uni. I així tindríem les famílies unimarentals i les famílies uniparentals. Però és que uni sona a universitat. “Anem a la uni”, diu el professorat i l’estudiantat. I si sona a uni no ho podem posar, perquè els que es pensen que monoparental vol dir “un sol pare” o “un sol pare primat” es pensaran que vol dir un sol pare o una sola mare que té estudis universitaris. Estic pensant si en diem singulusparental i singulusmarental, però llavors algú es podria pensar que ens referim a pares i mares singles, i això invisibilitzaria els pares i les mares que, tot i criar el fill en solitari, tenen parella. I quan dic parella vull dir, també, marella.