Quedem!
EscriptoraExigim, com fan els de Ciutadans i el PP, una pantalla gegantina per veure l’esdeveniment en comunitat. I si no ens fan cas, perquè no som els de Ciutadans i el PP, i no ens la posen, parlem amb els veïns, indepes i constimonàrquics, tant se val, perquè en aquest punt gairebé estarem tots d’acord, com es veu que estem d’acord gairebé tots que s’han d’alliberar els presos polítics, segons les últimes enquestes. Posem la tele més grossa que puguem aconseguir enmig del carrer, i demanem al veí més traçut que tregui un 'allargo' (ho direm així) per la finestra del seu menjador. Fem aquells plats d’hummus i aquelles amanides amb pinya que sempre fem quan hem de portar coses per sopar. Reunim-nos tots per veure-ho. On sigui. A casa, amb els amics i cerveses; als bars, amb els amics i gintònics. Al tren, a través del telèfon mòbil. Aturem les feines, aturem el món, que ningú no s’ho perdi. TV3 segur que ho retransmetrà.
Engeguem els nens al carrer amb un euro, perquè contribueixin a la pròpia creació de dents corcades, posem bols de patates rosses a les tauletes baixes, fem callar tothom per veure l'espectacle més gran que ens pot oferir el món en els últims anys. Quedem, amics, per veure la cloenda dels Jocs del Mediterrani. Després de veure’n la inauguració, amb aquell militar paracaigudista aterrant amb el paracaigudes amb els colors de la bandera espanyola, després de veure la mascota, les coreografies i l’escenari amb aquell senyor que tocava un piano elèctric de color blanc, després d’allò no podem fer res més que aturar el món per veure’n la cloenda. No dic d’anar a l’estadi perquè les graderies buides ja li donen un toc imprescindible. Quedem per veure-ho per la tele. No ens decebrà. No ens decebrà. No ens decebrà.
