El preparat

Llegim a l'ARA que des de la Fundación Francisco Franco han reivindicat la figura –la moral, no la literal– del rei Felip VI. "Quantes vegades vam dir des de la Fundación Francisco Franco que el següent pas després de la profanació de la tomba del generalíssim seria el mateix rei? ¿Que potser la monarquia no és obra de Franco? Què esperaven?", ha redactat el president de la Fundació, Don Chicharro Ortega, a la pàgina web de la fundació.

No poden tenir més raó. Si Espanya és una monarquia borbònica és gràcies a Francisco Franco. En els discursos i a Palau, sovint, t’ensenyen les pintures dels avantpassats. Felip V, que tanta emoció ens provoca, o Ferran VII, que, com li deia l’altre dia l’Albert Pla a la Laura Rosel, tenia un membre viril fora de mida. I entre tots aquests retrats per ordre d’aparició, hi hauria d’haver, també, Francisco Franco. Té raó en Chicharro. Si Felip és on és només és perquè Franco ho va voler. De fet, va descartar el –diguem-ho entre cometes, tu– “legítim” hereu de la dinastia per col·locar-hi el fill. El fill, menor d’edat, va ser enviat tot sol en tren des d’Estoril per passar de la tutela dels pares a la tutela dels Franco. Una cosa així –segur que els psicòlegs infantils ens ho dirien– no surt mai de franc. “Adeu, pare, adeu, mare (germà no et dic adeu, perquè ja et vaig dir adeu d’una altra manera)”.

Qui és Felip de Borbó? L’hereu de l’hereu. No pot malparlar mai de Franco, perquè si en malparla, malparla d’ell mateix. Com pot, Felip de Borbó, dir que Franco va condemnar a mort sense dir que mentre condemnava a mort decidia, graciosament, que son pare el succeiria? Felip de Borbó només seria legítim si oferís un referèndum, sobre la monarquia, que perdria.