Pedro Sánchez a Waterloo
En Pablo Casado, un dels líders del 'trifàtxic', diu que “no descarta res contra l’alta traïció de Sánchez”. “No descartar res” vol dir que també li agradaria veure’l a la presó. Fixeu-vos que fa servir les paraules (“alta traïció”) amb la mateixa intenció que les van començar a fer servir quan es van inventar els crims que havien “comès” Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Llavors, els polítics al poder van començar a parlar de “tumultuarios” i els tertulians i periodistes llépols, amb informació de primera mà, també. Els ingenus rèiem. No havíem sentit aquella paraula des de l’anunci del desodorant de la dona que “paseaba por la cashba cuando de pronto me vi envuelta en un tumulto”. Per què, de cop, la deien tots? Perquè el jutge els havia informat de quin “paquet” podien col·locar-los. Sedició. La definició de sedició incloïa la paraula 'tumultuario'.
Pot passar, doncs, que després de l’aquelarre del cap de setmana, en què el 'trifàtxic' mesurarà la força que té, els de Vox denunciïn Pedro Sánchez. I pot passar que un jutge ho admeti a tràmit. I pot passar que també el tanquin a la presó preventiva. Tancar Pedro Sánchez per voler portar un “relator” a la taula de diàleg amb el govern de la Generalitat no és més marcià que haver-hi tancat la Carme Forcadell per haver permès un debat al Parlament. Obriu els ulls, equidistants, fans del 155, això és el que ha passat. No és normal, no passaria a Anglaterra.
Cada dia hi ha un tertulià que diu que “Espanya és una democràcia, perquè, si no, tu no podries dir que no ho és”. Però és que la falta de democràcia és com els maltractaments. El primer dia no és una pallissa, és una estrebada. No falta gaire per al dia en què no es podrà dir que “Espanya no és una democràcia”, no pas perquè hagin censurat el tertulià, sinó perquè hauran tancat el lloc des d’on ho deia.
