El papa i la mama

És una desgràcia absoluta, una desgràcia impossible de ser reparada, que els independentistes catalans hagin caigut en mans de la “Spanish Inquisition”, que deien els Monty Python. Perquè la justícia espanyola s’hi comporta, com un tribunal de la Inquisició. Les proves contra activistes o polítics són tan excèntriques com les que hi havia fa segles contra les bruixes. No exagero ni un gram. Una noia no pot sortir del seu poble perquè se la va acusar de terrorisme. Se la va acusar de terrorisme amb diverses proves aportades per la policia, com una careta de Jordi Cuixart que tenia a casa. Seguint aquesta lògica, la dona d’en Cuixart mereix ser desterrada (hi ha tingut relacions sexuals).

Començarà el judici, amb els polítics i activistes acusats de delictes que no existeixen (la “violència” no pot ser teòrica o futura, ha de tenir un principi i un final). Però ja se’ns comença a filtrar el nou 'brainstorming'. Marchena no vol ser Llarena, sí. “I què tal una ‘conspiració per a la rebel·lió’? ¿Potser millor una 'conspiració per a la sedició'”? 'Marcha vale'. “Conspirar” és molt eteri. Vostè i jo en un bar podem haver conspirat.

Amb aquest panorama (a Espanya hi ha togues desfermades) l'única cosa que els pot anar la mar de bé als carcellers és la baralla i el retret. Junts x Catalunya té el líder a l'exili i el segon a la presó. Esquerra té el líder a la presó i la segona a l’exili. Potser els que són a l’exili pensen en la presó, potser els que són a la presó pensen en l’exili. Tot és horrorós. Haurien de pensar, sobretot, que en un altre país no serien ni a la presó ni a l’exili. Però, esclar, en un altre país, justament per això, potser no tindríem tanta pressa a marxar. No cal que després del judici, uns i altres, ens expliquin res, perquè segur que si no som independents no és per l’e-mail de l’un o el 'whatsapp' de l’altre, sinó, sobretot, perquè el govern d’Espanya no és el de la Gran Bretanya o el del Canadà. La dignitat és, sobretot, la unió davant la repressió. Sou com el pare o la mare. Us estimem a tots dos, us mataríem a tots dos.