Pablo Echenique, quina barra
Tota la raó. Tota la raó, té la senyora Ana Vázquez Blanco, que és la secretària nacional d’immigració del PP i que ha fet un tuit tan valent, tan lluminós, tan ple de sentit comú i d’elegància, que, per l’interès que té, el (corregeixo i) reprodueixo: “Ya estoy hasta las narices de escuchar que el Congreso no es accesible! Antes que #Pnike estuvieron muchos años dos diputados del PP en silla de ruedas. Lo que sucede es que no eligieron estar en primera fila como el señor #Pnike, que al siguiente día pidió bajar ¡y se le consintió! #Casta”.
Deixem clar que el tal #Pnike és un diputat de Podem anomenat Pablo Echenique, que va en cadira de rodes elèctrica per una atròfia muscular espinal. Com denuncia molt bé aquesta dona inimitable, el senyor Echenique ha tingut la indecència, la poca vergonya, la gosadia de voler baixar a primera fila. Com se li acut? I el que és pitjor no és que ell ho vulgui, el que és pitjor és que “se li ha consentit”. Apa, a primera fila amb els altres! Per què pretén aquest privilegi que, sens dubte, només podem tenir els que caminem? Què hi vol fer, a primera fila? Potser vol que se’l vegi? Per què no fa com els abnegats diputats del PP, que van saber estar-se allà on els van aparcar, sense que se’ls veiés, sense pretendre que posessin cap rampa al damunt de les moquetes nobles?
En fi, ha hagut de venir aquesta diputada coratge a posar al seu lloc aquest barrut. Una diputada coratge, per cert, que també deu estar aconseguint grans dosis de justícia al sector de la immigració, que toca amb mà ferma. I l’ha posat al seu lloc, perquè el seu lloc no és la primera fila. Ja se sap, aquesta gent així. Els dones el braç i s’agafen la roda. Què serà la propera cosa que voldrà, el senyoret? Que li adaptin un vàter? Anar al bar, amb els altres, a fer un cafè?
