Ostres, Iniesta...

Estimat Iniesta, estimat Messi, estimat Neymar, estimats jugadors del Barça. Ja sé que vosaltres no us fiqueu en política -bé, el Piqué sí-. Jo tampoc. Ser apolític és fantàstic quan tot va bé. És còmplice quan tot va malament. Un dia -merda!- et toca ser un heroi. Com els vaquers de les pel·lis. No et fiques en problemes, però et busquen les pessigolles i llavors has de demostrar que ets valent. Malgrat tu.

Han prohibit les estelades al partit de la Copa del Rei. Del rei Felip, que és aquest home que, sense fer res, ho té tot solucionat. Aquest home que l’altre dia va ser notícia perquè havia anat a menjar un menú d’onze euros. Com els plebeus. Han prohibit les estelades durant el partit, equiparant-les, d’aquesta manera, a les banderes nazis. A les espanyoles franquistes que de vegades veiem als estadis. Han fet això. Ho ha fet el govern d’Espanya. No passa res.

Les meves ganes, doncs, de ser independent d’Espanya són il·legals. La bandera que expressa aquestes ganes en un partit de futbol és il·legal. ¿Són il·legals, llavors, els partits que expressen aquestes ganes? Suposo que sí. Suposo que sí sempre que aquestes ganes siguin reals i no pas teòriques, com ho eren als anys vuitanta, noranta, dos mil. Sóc il·legal de la mateixa manera que és il·legal, al Marroc (aquest país amic d’Espanya), un homosexual. I si ets il·legal, els teus sentiments no poden expressar-se. Són lletjos i bruts. Reprimeix-los.

Estimat Iniesta, estimat Messi, estimat Neymar, estimats jugadors del Barça. Ja sé que si expresseu la vostra disconformitat amb aquesta prohibició fatxa i poruga us exposeu a una altra inspecció d’Hisenda, a problemes innombrables. Però hi ha un temps per a cada cosa. I en aquests temps terribles, ser neutral és ser pervers i imperialista, cagat, conformista i burgès. No espero res dels famosos, intel·lectuals i polítics espanyols. De vosaltres, potser sí: l’èpica que sempre us he suposat.