On era Valls?

L’Ajuntament de Barcelona, com molts altres del món, avui ha penjat una mena de domàs (per dir-ho fi) amb la bandera de l’arc de Sant Martí, que representa la lluita LGTBI i que substitueix, des de fa anys, ja, el triangle rosa invertit, més reivindicatiu, que recordava el dels presoners homosexuals als camps nazis. M’entristeix però m’alegra a la vegada que hi hagi joves del moviment que del triangle no en sàpiguen o no en vulguin saber res. No us perdeu, si us vaga, el reportatge de l’ARA de Carlos Pérez Cruz sobre Stonewall, el famós bar gai de Nova York que –no ho perdem de vista– pagava la Màfia. Perquè un col·lectiu, el que sigui, serà reconegut només per dues raons. La primera, probable, si el patiment que se li infringeix supera tot límit. La segona, segura, si pot generar guanys o pèrdues econòmiques. Els fets de Stonewall van passar l’any 69. No fa tant. El cas és que avui al balcó hi havia la Colau, en Maragall i en Collboni. En canvi, no hi havia en Valls. Per què? No ha arribat a temps amb el taxi? Hi ha volgut anar en metro i s’ha perdut? ¿No hi ha volgut anar perquè ell és partidari de no posar símbols als balcons que no representin el total de la ciutadania, cosa que és impossible?

Visc en un lloc on hi ha bosc i on els camins de muntanya estan ben senyalitzats i desbrossats. Això, sens dubte, fa que els ciutadans de la meva zona passegin molt més pel bosc. Ho tenen fàcil, ho tenen a tocar i ho fan. Al supermercat, jo sempre agafo xiclets abans de pagar, perquè són allà. Amb això vull dir que una bandera al balcó de l’Ajuntament fa que els ciutadans, sense voler, considerin i exigeixin la normalitat de totes les opcions amoroses i sexuals. M’agradaria saber què en pensa, en Valls. Els gais, com els republicans espanyols, com els jueus, com els gitanos (col·lectiu que li deu sonar) van anar als camps nazis.