21/01/2020

No en sabia res, de les armes

Llegim que la intendent Teresa Laplana, el dia de la manifestació pacífica davant la conselleria d’Economia, no va aconseguir parlar amb la secretària judicial que dirigia l’escorcoll (la que volia marxar en helicòpter) i que no va ser informada de les armes abandonades als cotxes de policia oberts allà enmig. Se’m fan molt estranyes totes dues coses. Com pot ser que la comandant de la comitiva no hi parlés en cap moment? I com pot ser que una situació tan perillosa no li fos comunicada? No va pensar cap dels policies que les armes deixades allà enmig podien haver estat agafades pels manifestants, que haurien pogut crear un tumult? O calla, potser sí que ho van pensar.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els dos Jordis van saber que hi havia armes als cotxes i els van custodiar amb voluntaris. No va passar res, doncs, no hi va haver cap bany de sang, no hi va haver amenaces, no hi va haver trets a l’aire. No sabem què hauria passat si algú hagués obert els cotxes, potser res, tampoc. Els cotxes eren allà, aparcats, enmig de la rambla Catalunya, que tampoc és el lloc més adient. Però, igualment, la policia i els governants espanyols van actuar com si sí que hagués passat. Als dies següents van començar a fer servir la paraula “tumultuario”. Tots ells. No un, ni dos. I dies després del “tumultuario” ja van fer servir el terme “sedición”. Llavors vam llegir –cap de nosaltres en sabia res, d’aquest delicte– que requeria “alçament tumultuari”.

Cargando
No hay anuncios

Es fa difícil no pensar en les clavegueres. No sabem que s’hagi sancionat cap policia, per haver deixat armes als cotxes oberts. No n’hem sentit cap responsable, al judici. Es fa difícil no pensar que algú va decidir que aquell era el dia de la sedició. Que ho va disposar tot (inclòs l’escorcoll sense ordre a la seu de la CUP, per encabronar-los). I que, com que no va anar bé, va decidir que igualment se’ls acusava del mateix. Llavors es va començar a fer servir l’altre terme: “Golpe de estado postmoderno”. Teresa Laplana, una dona policia que va fer el que havia de fer, al cos que va desactivar els atemptats de la Rambla, està acusada de sedició.