“No li pots fer això a Espanya!”

Diu el portaveu de l’entitat que defensa els CDR empresonats per “terrorisme” que “jurídicament no ha canviat res en tres mesos perquè el dia 23 ja no es troben explosius” i que l’operació judicial “només pretenia frenar les mobilitzacions postsentència i demostrar mà dura del partit que governava a les portes de les eleccions al Congrés”. Diu també que “la inconsistència del sumari es demostra amb la nova situació processal dels encausats”. Els han deixat anar amb fiança.

Què ha passat des del dia que se’ls va detenir després de mostrar-nos el vídeo d’aquella olla terrorista que, tot i el perill terrorista, remenava una mà benemèrita? El que ha passat (contra tot pronòstic, malgrat els vídeos d’Espanya Global, els discursos de Felip VI i les atzagaiades de l’esbojarrat Josep Borrell) és que el TJUE s’ha pronunciat, amb independència, sobre la presó injusta d’Oriol Junqueras, que, en presó preventiva, va ser privat, pels ous quadrats de l'alta judicatura espanyola, de ser eurodiputat. Ningú s’esperava que això que en diem “Europa” no actuaria com això que en diem “un club d’estats”. La prova que ningú s’ho esperava és que, segons que explica Libération, la presidenta del grup socialista europeu, l’espanyola Iratxe García, en saber la resolució va «perdre el control dels nervis, va llençar uns dossiers a terra i va xisclar-li al president de l’Eurocambra: "No li pots fer això a Espanya! T’adones del que estàs a punt de fer?"»

Va dir “a Espanya”. Perquè complir la llei, complir amb el dret, és afrontar Espanya. Aquesta dama, per Espanya, estava, doncs, demanant una prevaricació, una mentida, una falsedat, la picaresca; un escrit com el del jutge Llarena. En veure que això no passarà, els jutges espanyols encarregats de la unitat d’Espanya de cop comprenen que el cul no els serà salvat. I és per això que, ara, sense fer gaire soroll, i aprofitant les festes, els alliberen.