No ens coneixen

EscriptoraAquesta setmana, escolars de primària de tot Catalunya participen en la Cantània. Els que teniu fills o nets d’aquesta edat ja sabeu de què va, perquè fa temps que assagen les cançons a classe i perquè –segur que a última hora– heu hagut de buscar la samarreta verda. Es tracta d’una cantata que escriuen un músic i un autor, cada any diferents. Ho organitza l’Auditori de Barcelona.

Si us en parlo és perquè em fa l’efecte que aquestes coses del nostre dia a dia cultural hi ha molts polítics del nostre Parlament que les ignoren. No han anat a la Fira del Vi de Falset, ni a la de Gandesa, ni a la del Cargol de Lleida, ni a la Festa de la Cirera de Torrelles, ni han anat mai a un concert del Roger Mas, ni han llegit mai un llibre de la Maria Barbal, ni han vist una obra del Sergi Belbel, ni un dibuix de la Cristina Losantos. No coneixen el projecte d’Ampans, ni han vist mai la Patum o la Dansa de la Mort, no saben què és el pa de ronyó, ni la coca de vidre. Diuen que Sant Jordi és excloent i l’Onze de Setembre també. No han anat mai a les Festes de Gràcia. Potser algun cop han vist una jornada castellera. Si mengen calçots, quan ve la tele a gravar-los, ho fan amb guants.

Poden dir, aquests polítics, que no trepitgen el territori perquè quan van als llocs els xiulen. Potser si hi anessin més la gent del dia a dia els veuria menys aliens a la nostra realitat. Diuen que se senten “catalans i espanyols” però l'única mostra de folklore que han trepitjat és la Feria de Abril. No sents com a teu allò que no coneixes. I hi ha una altra cosa. Trepitjant les fires, els mercats, les biblioteques, les escoles o els restaurants de Catalunya t’adones d’una cosa. La majoria de la gent viu molt colpida per la presó injusta dels Jordis i de la resta de governants catalans. I aquesta gent té la sensació que aquests polítics van de casa al Parlament i del Parlament al gimnàs precisament per no veure la realitat que els envolta. I que som tots nosaltres.