No em delatis!

No, no, sisplau, Miquel, no diguis el meu nom, jo em trobo bé, vaig sempre amb mascareta, no ho puc encomanar a ningú, vam estar l’altre dia junts, fent una cervesa, però poca estona, no diguis el meu nom si vas al CAP, sisplau. Tu ets assalariat, pots fer la quarantena, és una baixa, a l’empresa et substituiran, però jo no puc fer-la, la quarantena, no puc deixar la carnisseria, ja tinc un treballador de baixa, el Paco, només me’n queda una, de treballadora, no la coneixes, tu; el cas és que té dos fills. Ja tremolo per si li tocarà fer la quarantena, això que ha dit el Sánchez, que els pagarà la baixa als pares que tinguin un fill positiu. Però a mi no me la paga ningú. Jo soc autònoma, Miquel, si jo no puc anar a la carnisseria haig de tancar. Els clients aniran a un altre lloc, les neveres plenes no m’aguantaran. Tu saps el que tinc gastat a dins de les neveres? Si no treballo no mengem, a casa. Jo no puc fer quarantena, Miquel, t’asseguro que m’encantaria ser assalariat i fer el que toca: quinze dies a casa. Però és que no puc, no puc. Ja vaig haver de demanar a la propietària que em perdonés el lloguer i m’he fos els estalvis per sobreviure. Jo soc una pringada, Miquel. Vam fer una cervesa. Tu potser ets un fals positiu. Et trobes bé. Jo també. Mira, no em trec la mascareta. Si dius al CAP que has estat amb mi i m’obliguen a fer la quarantena m’arruïno. De què em serveix estar sana si no puc alimentar els nens? Depenc de cada euro que ingressi. Haig de pagar la llum, la gestora, els proveïdors, els llibres del col·le... Una baixa jo no puc. Si m’arribessin a pagar un subsidi no m’arribaria ni per pagar la treballadora. Promet-me que no diràs el meu nom. Tu i jo no hem fet cap cervesa. Me’n vaig, que m’arriba el dels fuets ecològics. Cop de colze, amic. Gràcies.