Els nens que pixen
Admirat Xavier García Albiol, he llegit a la premsa que la seva persona (no sé si l’Enric Millo s’hi apuntaria) vol anar a Brussel·les a fer un debat amb el president Puigdemont. Recordem que el president Puigdemont, així com diversos consellers de la Generalitat de Catalunya, es troben exiliats a la ciutat del nen que pixa (i també de la nena que pixa) cosa que ens agermana, perquè nosaltres tenim el caganer. Recordem també, no fos cas que se’ns en vagi del cap, que els consellers que no són a Brussel·les són a Estremera, que és una localitat que destaca per tenir una església, una guarderia i una presó.
Que vostè vulgui anar a Brussel·les a fer un debat m’omple de joia (als catalans no hi ha res que ens agradi més que debatre) i, per tant, em disposo a oferir-li tota la logística de què sóc capaç. Precisament, servidora i diversos compatriotes hem llogat un autocar per anar a Brussel·les a dur-hi a terme una activitat durant el pont de la Constitució (que admirem i valorem). El paquet val 150 euros anar i tornar i no inclou hotel. Sortim de nit i arribem de dia. Fem el fet i tornem. És a dir, una matada. A més, ens emportem els nens, que ja se sap que -per molt adoctrinats que estiguin- rondinen i volen vomitar (rujar, en català no normatiu). No cal dir que ens faria molta il·lusió que ens hi acompanyés. El viatge seria divertit. Pararíem a la Porta de Barcelona i posaríem un euro al sofà aquell que fa massatge i que relaxa tant i tant. Compraríem “frutas de Aragón” i tiraríem monedes a l’escurabutxaques. Miraríem pel·lis de l’Albert Serra durant el trajecte.
Pensi que som indepes, sí, però molt nets. I portem tots els nens amb el tractament dels polls fet (i el recordatori). Si vostè s’hi trobés còmode, entre nosaltres, podríem avisar-lo per a altres quedades. Per exemple, podríem convidar-lo a anar fins a Estremera, perquè vostè, si li vingués de gust, hi pogués anar a fer un debat (que ho petaria a les xarxes), en format vis-à-vis, això sí.
