La nena

La nena té catorze anys i ja treballa, perquè ha de ser reina d’Espanya. Serà ella, tot i ser dona, malgrat que són pare és rei per ser home. Ahir li va tocar anar a Barcelona a llegir un text en català, que s’havia hagut de preparar. El teu fill fa dictats preparats i aquesta fa discursos, potser amb un preceptor, on diu que “Catalunya ocupa un lloc especial al seu cor”.

L’han pentinada (amb aquells aparells arrissadors) i vestida. Potser li han posat una mica de brillantor als llavis. Si tenia un granet li deuen haver tapat. Com que és una nena, encara, li deuen haver hagut de recordar que somrigui, que no faci cara de fàstic. Els pares, a casa (a Palau), deuen haver parlat de les protestes. De la mateixa manera que la vostra filla pregunta per les protestes, ella ho deu haver fet? I què li deuen haver dit? ¿Una mentida pietosa o la veritat? “No ens volen”. O “Són uns violents, ni cas”. Li deuen haver deixat la tablet, per anar a dormir, després de la feina, o no? I la tele? S’ha vist? ¿Li han deixat veure a Twitter els llepons, bavejant perquè parlava en català? Els insults no? ¿Les fotos cremades del pare?

Tot això és per dir-vos que els menors, a aquesta edat, encara són molt fràgils, encara són nens. Molts d’ells hauran de viure amb el que són els seus pares, els agradi o no. Però els pares procuraran que ells siguin ells, i prou. Que per molt que la monarquia es basi en aquesta absurditat del dret que et dona el testicle, exposar els nens als concursos de bellesa, als circs, als talent shows o a les cerimònies monàrquiques no hauria de ser correcte. No té cap sentit que es portin la criatura a llegir, per demostrar-nos que és molt espavilada. Hi ha nens amb vocació. Canten o ballen als tres anys. Ansu Fati té disset anys. D’acord. Però aquesta nena treballa per l’interès dels pares, de les elits. Què aporta la pobra nena llegint, excepte aquesta trista minoria d’edat, aquest destí?