Una negociació amb mascareta protectora
La taula de diàleg comptarà, esclar, amb unes mascaretes per a la part catalana (comprades al Servei Estació) i unes per a la part espanyola (aportades pels fons reservats). Cap dels membres de la taula encaixarà amb ningú, perquè donar-se la mà és font possible de contagi i val més prendre precaucions. Tampoc es faran, esclar, dos petons a la galta, ni es donaran cops a l’esquena, d’aquells que es donen, de vegades, els amics masclots. Se saludaran amb un gest vague. Alçaran el palmell i faran “hola” amb la mà. Tot seguit agafaran la carpeta (cadascú en portarà una) i la matxucaran contra el seu pit. Alçaran les celles, que serà l'única part de la cara que se’ls veurà, a tall de salutació. Pel que fa als gots d’aigua, seran d’un sol ús. Tothom portarà el seu bolígraf i el seu mòbil, per tant el que es vigilarà és que allà, a la taula, hi hagi un d’aquells dispensadors que al gimnàs fem servir per netejar el manillar de la bicicleta de spinning. Potser parlar, amb la mascareta posada, no és el millor. Hi ha paraules o sintagmes com "referèndum", "rodalies", "finançament", "presó" i "sedició" que costen de dir amb la mascareta posada. Hi ha paraules o sintagmes com "paciencia", "pronto, pronto", "presupuestos", "a mi también me sabe mal la cárcel" i "lo importante es que estamos aquí" que costen de dir amb la mascareta posada.
Les rodes de premsa de després, amb la mascareta posada, també, faran difícil de veure les expressions facials dels agents reunits, per tant ens haurem de refiar del que ens diguin. La taula, un cop feta servir, també es desinfectarà. Tot això es fa, oficialment, pel coronavirus, sí, sí, però també per altres raons que no venen al cas i que ja els desenvoluparé en una altra ocasió.
