Necessitem un pla

Aquest dijous al Tot es mou, de TV3, hi sortia el cuiner Carles Gaig per parlar dels deu dies més que els restaurants hauran d’estar tancats per la pandèmia. Ensenyava una campana extractora que tenia enmig del local i explicava que renovava l’aire constantment. I que al seu negoci de Singapur, obert, el que havien fet era “separació d’esquenes”.

Potser arribarà la vacuna aviat, però de pandèmies n’hi haurà d’altres. Hem de buscar, en aquests deu dies, el sistema per no haver de tornar a tancar. El departament de Salut ha de mirar cas per cas. Cas per cas. Si n’hi ha que ja poden estar oberts, com aquest del Gaig (o, per exemple, els que hi ha a la Vall de Bianya, que ja fan servir l’exterior, també a l'hivern), que obrin. Ha de reunir-se amb els afectats (sé que ho han fet, però la cosa es veu que va acabar com el rosari de l’aurora) que compten amb personal acostumat a treballar amb la tecnologia més innovadora. Segur que Ferran Adrià o els germans Roca poden posar-se a pensar un sistema. Si s’ha de prendre la temperatura a la porta, com fan a les escoles, que es faci. Si cal posar agents cívics que controlin la separació, que es faci. Calen diners, ja ho sé, per fer això, que la Generalitat no té. Però mai de la vida havíem tingut una pandèmia i en un cas com aquest em sembla que la Constitució hauria de permetre –pel bé dels súbdits– un canvi de plans amb els pressupostos. És evident que en els pressupostos no hi ha una partida “pandèmies”. No hi ha un ministeri de Pandèmia. Però en aquests moments faria més servei que el de Cultura i Esport, ara per ara, teòric. Cada pressupost de cada departament hauria de destinar una part a la pandèmia. Em sap greu gastar una línia dient que la casa reial, per decència, hauria de retornar ni que fos un maletí. Per tant, aniré a la concreció. Necessitem una partida de diners (potser un impost extraordinari) per poder adequar tots i cada un dels locals d’oci i espectacles.