Nacionalisme embotellat

EscriptoraEl columnista David Gistau escriu un article a 'El Mundo' a propòsit de la ratafia que va regalar el president Torra al president Sánchez que demostra que hi entén tant d’alcohol com Michael Landon a 'La casa de la pradera'. Diu: “La ratafía también es un licor que tiene un gusano en el fondo de la botella. Sólo que Torra lo llevaba prendido de la solapa”. El licor que porta un cuc a dins no és la ratafia, valga'm Déu. No em vull imaginar què passarà el dia que li donin licor de cobra. Potser el confon amb l'orujo. Per tant, quan ens diu que no li agrada, hem de tenir en compte que potser és com aquells que et diuen –amb una seguretat que no gastaria ni la viuda Clicquot– que no els agrada el patxaran o la ginjinha, però que quan els preguntes quines ampolles n’han tastat, et diuen que va ser un dia que els en van oferir un gotet al Bar La Caspa. “¿Debemos beberla todos los españoles obligatoriamente?”, es pregunta. Li responc: No. N'hi ha poca. Val més que ens la bevem nosaltres. Sobretot si ell, pel que sembla, la confon amb el mescal. Però els espanyols no han de beure obligatòriament res. Ni la ratafia, ni el licor de patata, ni les ampolles de Petrus. Beure sempre és voluntari i, de fet, si no ho fa, tindrà la pell millor, que és el que diu la Jennifer Lopez. Llavors l’home ens fa saber que aquest licor és “nacionalismo embotellado” (no com el whisky o la sangria) i ja exclama: “Esta es la mentalidad inamovible, rural, de alrededor de la hoguera”.

No em sorprèn que els consentits menyspreïn el món rural, perquè és una manera còmoda que tenen per explicar el separatisme. “Són els de poble”, que equiparen a “poc il·lustrats”, en contraposició als “de ciutat”, que serien els cosmopolites (com ells). Però només faltarà que ara també trobin malament que els que ens embotellen el que ens bevem amb tot el plaer del món siguin rurals. On es pensa que es troben les herbes o fruites per fer ratafia, xampany, vi, patxaran, xerès, vodka o whisky? A la Castellana?