Les llàgrimes de la consellera
La consellera Vergés va plorar en explicar en roda de premsa que Igualada està confinada, perquè allà hi ha la seva família, i ell, l’opinador displicent, es va ofendre. I de seguida va elevar el dit índex, va torçar la boca i va redactar un tuit immortal que deia que una consellera no pot plorar, perquè no transmet tranquil·litat a la població, com és la seva obligació en moments tan difícils.
En un espai paral·lel, la consellera Vergés no va plorar en explicar en roda de premsa que Igualada està confinada, va mostrar-se molt serena i fins i tot freda, tot i que allà hi ha la seva família, i ell, l’opinador displicent, es va ofendre. I de seguida va elevar el dit índex, va torçar la boca i va redactar un tuit immortal que deia que era molt hipòcrita per part de la consellera mostrar aquella falsa tranquil·litat, quan era evident que no n’estava, de tranquil·la, i això només significava una cosa: que la consellera ens tractava com menors d’edat i no com els adults que som.
En un espai paral·lel, la consellera Vergés no va plorar en explicar en roda de premsa que Igualada està confinada, però va estar a punt. Va fer el cor fort i va demanar perdó, perquè l’emoció la traïa, i ell, l’opinador displicent, es va ofendre. I de seguida va elevar el dit índex, va torçar la boca i va redactar un tuit immortal que deia que no era bo que la consellera amagués les seves emocions i que si tenia ganes de plorar hauria hagut de plorar, perquè bé que els homes polítics, com Obama, si volien plorar ploraven i ningú no els ho retreia.
En un espai paral·lel la consellera Vergés no va comparèixer en roda de premsa, per evitar l’emoció, donat que a Igualada hi ha la seva família, i ell, l’opinador displicent, es va ofendre. I de seguida va elevar el dit índex, va torçar la boca i va redactar un tuit immortal que deia que la consellera hauria hagut de comparèixer, i potser no compareixia perquè temia plorar, cosa que, segons la seva modesta opinió, era ben lògica i fins i tot lloable.
