Hostes vingueren que de casa ens tragueren

Garratibada, escolto al Catalunya migdia l’entrevista a un senyor de les Franqueses del Vallès, Francesc Ferrer, que, per culpa del seu bon cor, té una okupa a casa. Resulta que la seva dona, brasilera, va allotjar una compatriota temporalment. La compatriota, quan li van dir que potser ja era hora de marxar, va trucar als Mossos. El jutge diu que “no la poden fer fora perquè, després de 48 hores, ja té uns drets adquirits”. És el que diu la dita: “Hostes vingueren que de casa ens tragueren”.

En fi, que la indivídua en qüestió no només no se’n va sinó que els caps de setmana (dies de gaudi) es porta a casa (a casa del matrimoni de les Franqueses) el nòvio i el fill de dotze anys. I en remarco l’edat, del fill, perquè aquesta edat és una edat en què ja es desprenen efluvis podals que recorden l’aroma d’aquell formatge del poble del mateix nom, a la Normandia, elaborat amb llet de vaca de pell tova, ferma i flexible, i de color groguenc. Imaginem-lo al sofà familiar.

I imaginem-nos, també, l’arribada a la llar familiar d’aquesta parella, fins ahir feliç. Es troben l’amiga dutxant-se o mirant First dates eixarrancada al sofà. I dic eixarrancada perquè quan algú que has convidat a casa per altruisme truca als Mossos perquè no la facis fora, és evident que no seu amb les cames tancades, ni sempre amb calces.

La solució que jo els donaria no és legal. Passaria per trucar a uns amics que tinc i que s’acaben de reinserir a la societat fa ben just dues hores. Per tant, no ho faré. També els proposaria, és cert, de venir a viure uns dies a casa meva per descansar de la penques, del nòvio i del fill, però sincerament, no m’hi atreveixo. Si es queden a casa a sopar i a dormir potser ja han adquirit uns drets. No em puc arriscar. De fet, demà ve la sogra a dormir i ja estic patint.