L’herència d''el preparat' i el coronavirus
Quan Déu tanca una porta n'obre una altra i si Felip VI no pot rebre, amb la fluïdesa d’abans, els recaders reials (uns ciclistes de Glovo vestits amb malles que li subministren les perdius per als banquets amb els col·legues saudites), en canvi, ha pogut fer passar desapercebut això de “la deixa” del seu pare, el rei emèrit, que hauria de convertir al republicanisme irreversible fins i tot la princesa Elionor. Diumenge, en un comunicat (no va sortir a parlar per la tele per evitar encomanar-nos), deia que “renuncia a l’herència” de Joan Carles I i que, molt fort, Antònia, li pren l’assignació anual. La directora de l'ARA ho va resumir molt bé, diumenge, en puntualitzar a què renunciava: “Preciso que a l’herència econòmica irregular i no a l’herència institucional que l’ha portat a la cúspide de l’Estat”, va escriure.
Jo trobo que Felip no hi hauria de renunciar, a la fosca pasta de son pare, i menys ara, que no es nota. El que hauria de fer és redistribuir-la entre nosaltres. Si resulta que la seva família es comporta com les monarquies de l’Edat Mitjana i s’enriqueix com li surt de la reial corona, també ha de ser generosa com les monarquies de l’Edat Mitjana i tirar-nos algun os de faisà. Tots els que tenen bars, restaurants, floristeries, ferreteries, rellotgeries, autoescoles, empreses d’informàtica o de viatges, càterings, companyies de teatre o grups de música, editorials, productores de tele o cine, editorials no només estan patint com bèsties per pensar com s’ho faran el mes que ve per pagar la hipoteca, sinó que es pregunten si podran obrir de nou. Hi ha molta gent que viu al dia, que no té estalvis, que paga el préstec de l’empresa o el lloguer del local, hi ha molta gent que a l’estiu ja no treballa i, per tant, no cobra i ha de guardar el que pot, del mes a mes, per anar al súper a l’agost. En aquests moments de la vida, que els diners d'el preparat siguin foscos a mi m’és igual, perquè més fosca és la cua de l’atur.
