Cap habitatge social a Barcelona

Llegim a la premsa una gran notícia per als catalans: “El govern del PSOE construirà habitatges socials a Màlaga, Sevilla, Madrid, Ceuta...” O, dit d’una altra manera, el govern del PSOE construirà habitatges socials a molts llocs d’Espanya, però ni un a Barcelona. Ni un a Catalufolàndia.

Quina sort que tenim. Ara imagineu que n’haguessin pressupostat 1.800, que són els que diuen que construiran a Madrid. ¿Estaríem més contents i feliços? Doncs no, estaríem més tristos. I per què? Perquè ja tenim experiència en el que pressuposten. Pressupostin el que pressupostin i prometin el que prometin no compleixen mai. És millor no il·lusionar-se. Si han decidit, ja d’entrada, no fer-ne cap a Barcelona (ni a Badalona, Sant Adrià o Sabadell...), vol dir que ja no cal que ens il·lusionem, i si no ens il·lusionem no caldrà, tampoc, que ens desil·lusionem. ¿Recordeu la “lluvia de millones”? Hi va haver qui s’ho va creure. Doble feina. Jo no vaig moure ni una pestanya (també és cert que m’havia posat rímel i em costava més). Pagar, pagarem, com sempre. Som part d’una colla que fa un fons comú per al regal d’aniversari d’algú que mai som nosaltres. A més a més, entenc que el govern central ja calcula que a Barcelona l’habitatge social no és tan urgent, perquè l’actual alcaldessa pot enviar, com ha fet fins ara, algú del seu equip a aturar desnonaments. Què tal si hi envia en Valls?

De tota manera, la inversió més gran en habitatge social que fem els espanyols és per ajudar una família nombrosa i problemàtica que mantenim. Gràcies als nostres ajuts se’n surten prou bé. L’àvia, immigrant, no veu els nets sempre que vol, té el gendre a la presó i el marit, que li va posar les banyes, va matar el germà per accident jugant amb una arma de foc, cosa que no ha impedit que segueixi fent servir armes de foc per anar a caçar. El fill és l’amo de l’empresa, on es discrimina les dones, i fa negocis, no sempre honorables, amb altres famílies. Són els Borbó.