La gent d’aquesta província

Diuen els dermatòlegs i els historiadors que la pell té memòria de tot el sol que ha pres. Tot va començar per culpa de Carles II de Castella, l’Embruixat. Al contrari del famós personatge de Mauro Entrialgo –Herminio Bolaextra–, ell només tenia un testicle (atrofiat) i com que no va poder tenir fills va nomenar hereu Felip V de Borbó. Borbó és un cognom que només et pots empassar a base de bourbon, com molt bé saben les esposes i esposos dels membres de la dinastia, així com alguns elefants.

Per culpa del testicle de Carles II, va començar la Guerra de Successió. Entre els que no volien el Borbó ni pintat per Van Loo hi havia una part dels territoris de la Corona d’Aragó, bàsicament Catalunya i València. Aquests preferien aprovar-li els pressupostos a l’arxiduc Carles d’Àustria. Per què? Perquè el Borbó els “uniformaria” segons les lleis castellanes i l’altre no. Sempre al cantó dels 'loosers', Barcelona va resistir el setge 'piolín' de Felip fins que va ser derrotada el 1714, raó per la qual totes les manis són en una hora tan poc europea com les disset hores i catorze minuts. Per anar bé, ens haurien hagut de derrotar l’any mil dos-cents. Total, que el rei va aplicar el Decret de Nova Planta, que, per dir-ho en llenguatge contemporani, és un “Nos hemos cepillao el Estatut” o un “Queremos un 155 permanente”. Ni llengua, ni institucions però, en canvi, impostos 'à gogo'. Per resumir una mica com les gasten els d’aquesta família, recordem que Felip V va deixar Xàtiva planxada com un biquini, i ho va explicar així, vejam si us sona: “Empeñó mi justicia a mandarla arruinar para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error". Comença el judici. Aviat veurem com els que creuen en la “unidad de España” celebren al carrer les condemnes.