27/11/2017

Forges

L’humorista Forges ha fet una vinyeta inspirada al diari on sol publicar. Hi ha un home que té una mena d’estelada (li falta una barra vermella, en realitat) que subjecta amb un pal o corda. Amb la punta de l’estelada es buida un ull. Fa referència a aquest jove (amb noms i cognoms, amb família, amb amics, amb una casa, llibres, potser llibretes, un clauer, un mòbil ple de fotos...) a qui una bala de goma li va buidar un ull durant les votacions de l’1 d’octubre. He hagut d’explicar l’acudit (la peça) a una persona menor d’edat. “Suposo que ell vol dir que s’ho ha buscat. Que si no hagués anat a votar no s’hauria quedat sense ull”, li he dit amb els ulls baixos.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Suposo que vol dir això. I, per tant, ens està dient que ja li està bé. Que, de vegades, fer coses com aquesta -portar una estelada-és perillós. Cap referència a la policia que va disparar bales de goma prohibides a Catalunya. Si vas a fer un acte com aquest, et pots quedar sense ull.

Cargando
No hay anuncios

Forges deu pensar també -no hi ha cap raó per no fer-ho- que igualment Ester Quintana s’ho va buscar anant a fer una cosa que ha de ser reprimida per la policia, com manifestar-se. I entenc, doncs, que qualsevol desafiament a la Constitució pot comportar que et quedis sense ull. Acceptem, doncs, que hem de rescatar bancs, que hem de pagar el Castor de Florentino Pérez, que hem de mantenir la monarquia que ens va imposar Franco, que hem d’acceptar la llei mordassa, que no hem d’acollir més refugiats dels que digui el govern espanyol, que hem de tenir ben afilats els filferros de Melilla perquè cap arreplegat sense destí pugui entrar, que hem d’acceptar que dos activistes ultrapacífics siguin a la presó i que la meitat del govern de Catalunya també per fer un referèndum, que hem d’aplaudir Felip VI quan vengui armes a l’Aràbia Saudita, que els CIE han de restar oberts perquè a dins s’hi han de continuar tancant immigrants, que hem d’acceptar els desnonaments. Si no, després, no ens queixem.