Fem números

El president de Foment del Treball, el senyor Gay de Montellà, ha demanat a Ciutadans “que tingui el seny de formar govern”. I mentre demanava aquest desig nadalenc, lamentava que “se’n vagin encara entre 15 i 20 empreses diàries de Catalunya”. En fi, també ha dit que “felicita l’actuació de les forces de seguretat”, no se sap si per les hòsties en general, si per haver-li fet perdre un ull a un noi que anava a buscar una cadira el dia del referèndum o si per l’heroic sacrifici de menjar-se les croquetes la nit de Nadal.

Que marxin cada dia entre 15 i 20 empreses diàries de Catalunya vol dir que no tenim gaire temps. Ahir, dia 28, ja en van marxar 15 (comptant a la baixa). Abans-d’ahir, 15 més, i l’anterior, després dels canelons, 15 més. Però avui ja en cauen 15 més. I demà 15 més. El senyor Gay no ens diu des de quan es produeix la sagnia, però si fem cas als polítics del bloc monàrquic en campanya electoral, la cosa ja venia de l’1d’octubre. Per tant, si donem per bona aquesta dada, des d’aleshores i fins a Cap d’Any hauran marxat 1.380 empreses. El dia 1 la cosa no s’aturarà.

Per molt que a Castella diguin que “el catalán de las piedras saca pan”, ni tan sols nosaltres tenim un nombre infinit d’empreses. Aviat se’ns acabaran, perquè haurà marxat tothom. No tindrem ni embotelladors de raïm amb gas, ni elaboradors d’enquestes, ni netejadors de carpes electorals, ni polleries. L’única empresa que es quedarà una temporada, suposo, és la del gas Castor. I el senyor Gay no podrà presidir Foment del Treball perquè no n’hi haurà.

Però tot això pot canviar si, com ell aconsella, Ciutadans té el seny de formar govern. I tot i que a primera vista sembli poc assenyat fer-ho, perquè els números no surten, qui som nosaltres per decidir que sabem sumar davant d’una autoritat numèrica com la seva?