Estimada Milagros
L’amiga Milagros Pérez Oliva escrivia a 'El País' un article, “Del 'porno' a la 'manada'”, en què, a propòsit de les violacions en grup que hem conegut aquests dies, alertava que el primer contacte amb el sexe dels joves és a través de la pornografia. Deia: “Tampoc és casualitat que tot això coincideixi amb el fet que un dels vídeos porno que figura entre els més vistos d’internet sigui, precisament, el d’una violació en grup”. I afegia que la pornografia “té cada cop menys erotisme i més brutalitat” i compta amb “el sotmetiment de la dona i la seva cosificació com a ingredient de l’excitació masculina”. Acaba l’article desitjant que nens i nenes “trobin com més aviat millor un amor que els estimi i puguin descobrir el que han de descobrir lluny dels estereotips de la pornografia”. Naturalment, resumeixo.
El porno i l’erotisme són categories diferents. Les pel·lícules d’Esteso i Pajares són “eròtiques”, però molt més masclistes que 'La gola fonda', pel·li porno molt feminista (i còmica) al meu parer. Les pel·lícules porno són mentida. Però les d’amor i les d’aventures també. Hi ha qui en la llibertat de la cambra s’excita fent de gos o fent veure que es prostitueix o que és un esclau o sent torturat. I les pel·lícules el que fan és reflectir els gustos (tan diversos) que sempre hi ha hagut. Aquestes pel·lícules, per cert, també exciten dones. Em penso que el porno no és ara més brutal que a Pompeia i diria que els joves de llavors hi tenien el mateix accés. Estic a favor de prohibir, del tot, continguts pornogràfics a menors. Ara els nens ja no juguen amb pistoles. Però de grans veuran pel·lícules d’assassinats, i si algun d’ells esdevé assassí no en tindrà la culpa Tarantino. Esclar que els nens i nenes, de grans, “han de trobar algú que els estimi”. Però també algú que no els estimi, algú que només vulgui amb ells sexe. I aquest sexe, el que hem d’esperar és que sigui un joc plaent, per tant, consentit.
