Empresaris 'indepes'
“El soberanismo se apodera de la Cambra de Comerç de Barcelona”, llegim en un diari espanyol, perquè, com tothom sap i ningú no ignora, el sobiranisme, a diferència d’altres opcions polítiques, no guanya eleccions, se n’apodera. Es refereixen a la candidatura de l’Assemblea Nacional Catalana i el Cercle Català de Negocis, que ha aconseguit, per sorpresa, 32 dels 40 seients que s’han sotmès a votació per a la Cambra de Comerç. Felicitats.
Ser empresari, i els autònoms en som, d’empresaris (és per això que també hi teníem dret a vot), i ser sobiranista a Catalunya té tot el sentit del món, de la mateixa manera que té sentit ser pagès i partidari del quilòmetre zero. Un empresari necessita que el país on té l’empresa funcioni. I perquè el país on té l’empresa funcioni, el que cal és que els impostos es gestionin des del país, i pel bé del país. És evident que per a tots nosaltres és més important que funcioni Rodalies que per a un senyor que viu a Madrid. És evident que per a nosaltres és més important que TV3 pugui coproduir pel·lícules catalanes que per a un senyor de Màlaga, perquè les pel·lícules catalanes generen feina aquí. Les nostres urgències o les nostres prioritats les sabem nosaltres. Paguem, però el que obtenim no arriba a la confortabilitat de tothom.
El sobiranisme és com l’ecologia. Te’n pots riure, pots pensar que no és urgent, que no et toca de prop o pots pensar que és la prioritat màxima de la teva vida, si vols deixar un futur millor als teus fills. Cada any que passi la centralització ens perjudicarà més. Els trens seran més vells, es faran menys pel·lícules, es vendrà menys oli de les Garrigues (perquè no tindrem un Millo en cap ambaixada) i el Tribunal Constitucional ens anirà tombant impostos a les nuclears que hauríem gastat als territoris que les contenen. Que els empresaris catalans sàpiguen això i votin independentisme és tan descoratjador com encoratjador, tan idealista com realista.
