El vídeo
EscriptoraEl vídeo fa gràcia, perquè és algú robant un producte superflu. No roba menjar, roba cremes per a la cara. Són cremes (ens en diuen la marca i tot) de vint euros cadascuna. En roba dues. És cleptòmana. No necessita robar cremes. No necessita robar cremes de vint euros. No és una actriu, com la Winona Ryder, que també va ser enxampada robant. És una política. A una política aquesta mena de trastorn, la cleptomania, se li perdona menys que a una actriu. Però sobretot no se li perdona perquè remata l’altra mentida: es va inventar un màster. Ho sabien a casa seva o no? Han vist el vídeo avui o els ho havia dit?
La qüestió és que hi ha algú que va guardar les imatges de la càmera de seguretat de l’Eroski durant set anys. Va guardar-les per quan calgués i ara ha calgut. Tot controlat. Aquest algú té altres coses guardades d’altres persones que traurà en cas de necessitat. Té un vídeo de tal cantant, de tal actor, de tal rival o de tal enemic. El cantant, l’actor, el rival, l’enemic, saben que ho té. Són vídeos sexuals, són documents de societats econòmiques, són vídeos de delictes, d’infidelitats... Són secrets que els poden destruir la reputació. A canvi de no veure publicats els vídeos o els documents, les persones en qüestió diuen el que toca. O callen si toca callar. Ajuden. Esclar que algú altre també té un vídeo d’ell, del que guardava el vídeo de la política robant. I ell sap que algú altre té un vídeo d’ell. Per això, ara ell ha hagut de treure aquest vídeo de la política robant, perquè li han dit que ho faci. Tocava fer-ho. Per això l’han guardat nou anys. Si no ho feia, algú hauria pogut treure el vídeo d’ell. I sap que l’algú hauria pogut treure el vídeo d’ell perquè l’algú també té secrets i també sap que hi ha un altre altre algú que té un vídeo d’ell. I l’altre algú també està lligat de peus i mans perquè també sap que també hi ha un vídeo d’ell.
