Dones fusteres i paletes, és el moment!

Si pogués tenir moltes vides, i començar-ne una cada vegada, ara que al meu voltant els amics cauen malalts i penso que el temps s’escola, implacable, gota a gota, dia a dia, faria en cada vida una vida diferent. Soc escriptora, i no puc ser més feliç de ser-ne. Però també hauria sigut feliç sent arqueòloga, bàrman, pagesa, road manager. Dic això perquè l’ARA publicava una notícia —d’aquelles notícies que fa temps que intueixes— que deia: “Prou de DJ, necessitem fusters”. Explicava que la feina de tècnic de so té un 18,1% d'inserció laboral, mentre que la de fuster, més d’un vuitanta. Però, en canvi, no hi ha estudiants de fuster i sí de DJ.

Per qüestions personals he estat en contacte, aquest any, amb un fuster i diversos paletes. Deixem de banda els pirates, que n’hi ha a totes les professions, a la meva, també. Anem als bons, als que estimen l’ofici. Aquests són artesans. I et diuen que quan es jubilin no trobaran recanvi. Fer una taula, no sueca, fer un terra, no plastificat, fer una tanca de pedra, sense ciment... Conservar, valorar, refer, cuidar: heus aquí la idea del bon gust.

Si els en parlo és perquè el de fuster i el de paleta són dos oficis que penso que poden fer, amb mestratge, les noies. I n’hi ha molt poques. Diria que és hora que a la FP hi hagi dones fusteres i paletes. Potser direu que per fer obres cal tenir molta força, i és cert. Però una dona —parlo per mi— es pot enfilar com un mico per una bastida, pot fer encaixar un marc a una finestra amb precisió, pot ser una crac prenent mides. Són dos oficis que jo faria amb gust i que em penso que les noies podrien fer amb gust. No n’hi ha i diria que és només per tradició. Les espero, amb una barreja d’alegria i enveja.