El futur immediat

Hi haurà bars clandestins, com abans. Hi haurà una baixada de les relacions sexuals esporàdiques. Hi haurà aquelles classes anomenades peripathos, on el mestre parlava, al carrer, caminant, amb els alumnes, per no ser a l’aula. Hi haurà un encariment dels espectacles en viu, com ara el teatre o la música, que seran considerats luxe extrem. Hi haurà cuiners amb estrella que faran menús per a grups petits, a les cases, com a experiència. S’instal·larà en tothom, especialment infants, un estat de mandra infinita, a l’hora de tornar a la normalitat que són les vuit hores de treball. Hi haurà colesterol, triglicèrids, obesitat. Hi haurà menys ganes de veure món. Hi haurà un desig salvatge de cuidar flors. Hi haurà qui trobarà, en la feina de netejar la casa i cuinar, un gran plaer desconegut. Hi haurà qui ja no es tornarà a depilar. Hi haurà qui oblidarà per sempre córrer. Hi haurà nens més emmarats i emparats (si em permeteu la llicència de la paraula). Hi haurà nous rics i nous pobres. Hi haurà més miopia i més obesitat. Hi haurà més por i hi haurà més inconsciència. Hi haurà prostitució de luxe encara més cara. Hi haurà menys idil·lis a l’empresa. Hi haurà oblit, relativització, depressió, angoixa. Hi haurà secreta alegria per part d’aquells que ja no sortien mai de casa, que estaven bé tancats. Hi haurà qui somriurà des de molt enllà perquè s’ha trobat enmig de tot això malalt. Hi haurà qui es preguntarà si les dones amb burca es posaran o no mascaretes. Hi haurà qui se separarà, fart, fartíssim. Hi haurà qui no se separarà, qui estarà content de tenir només per a ell el seu amor, sense mirades, sense sopars, sense res de res de res per fer. Hi haurà acudits i plors.