Cornut i pagar el beure

Espanya hauria de ser indivisible. Però com que no n’és, cal una figura que procuri que cap dels pedaços s’estripi. El general Franco va aconseguir-ho amb èxit. I, quan es va veure a punt del trànsit, va designar un successor perquè fes el mateix. En aquell documental que van veure a la televisió francesa, Joan Carles I va explicar que Franco, al llit de mort, només li va demanar una cosa: “Preserva la unitat d’Espanya”.

Per tant, per preservar la unitat calia el rei. Però la bragueta reial tenia vida pròpia i l’home -llegim- va tenir unes rebregades amb l’actriu (i exesposa del difunt domador Ángel Cristo) Bárbara Rey. Això devia propiciar entre els dos diverses bromes campetxonis (que són les bromes que brollen de la unió d’un campetxano i una xoni ). Com ara: “En esta cama hay más de un rey. Qué bárbaro”.

És normal, doncs, que -llegim també- el CNI pagués amb fons reservats una pasta a la dama perquè no fes públiques les cintes de vídeo que tenia de diversos moments íntims en què la sang (blava) s’acumulava a la part més ardent de l’anatomia reial. No sé si m’explico al vostre nivell, plebeus.

D’altra banda, si Bárbara Rey va cobrar per no ensenyar els vídeos als espanyols, és fàcil pensar que n’hi va haver d’altres, de dames, que van cobrar per no ensenyar els vídeos, que també tenien, a Bárbara Rey. Però per pagar tot això (i el que vindrà) cal una economia forta. Es necessita que Catalunya aporti pasta a l’Estat per (a part de rescatar autopistes) pagar els fons reservats. Però és que perquè Catalunya aporti pasta a l’Estat cal que no s’independitzi. I perquè no s’independitzi també cal pagar amb fons reservats del CNI agents que fabriquin proves contra els polítics, trols antiindepes, espies de pega que aportin proves de pega... Passi el que passi, sempre som el protagonista del refrany.